Ibarretxe diu que després del "fracàs" del diàleg entre ETA i el govern espanyol, el lideratge correspon a institucions i a partits

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha considerat que, després del "fracàs" del model de diàleg entre ETA i el govern espanyol, "correspon a les institucions i forces polítiques basques reprendre el lideratge del camí cap a la pau".

En una conferència davant l'Assemblea d'Advocats de Puerto Rico, Ibarretxe ha advocat perquè la violència d'ETA no "condicioni" el futur de la societat basca".

Segons el seu parer, cal mantenir el diàleg per a aconseguir la fi definitiva de la violència, sense que aquesta es confongui amb la negociació política, pel que ha anunciat l'intenció de presentar al parlament Basc iniciatives que serveixin per a "desbloquejar l'actual situació sense tornar a dinàmiques del passat".

Comunicat a 'Gara'
L'organització terrorista ETA ha dit avui en un comunicat publicat al diari Gara que "seguirà colpejant les estructures de l'estat espanyol en tots els fronts" fins a aconseguir "unes condicions democràtiques que permetin defensar tots els projectes polítics" al País Basc.

En el text, la banda assumeix els atemptats perpetrats el passat 25 de juliol a Belagoa(Navarra), al pas del Tour de França; el 24 d'agost contra la caserna de la Guàrdia Civil (Biscaia); el 26 d'agost, amb l'explosió d'un vehicle a Castelló, i el 2 de setembre, amb l'anunci de la col·locació d'artefactes en carreteres d'accés a Euskadi, un dels quals va esclatar a Fuenmayor (La Rioja).

ETA es refereix també a la ruptura del procés de pau i atribueix el seu fracàs al govern del PSOE, de qui afirma que "busca desactivar el projecte independentista basc" i que va voler portar endavant un procés "sense contingut polític, en definitiva, un procés de rendició". Aquesta "dinàmica" ha portat tant al PSOE com al PNB a una crisis, que en el cas de la formació liderada per Josu Jon Imaz "els ha col·locat al límit el trencament del partit".

Sobre Navarra, critiquen que pel PSOE "han prevalgut els interessos de l'Estat" per sobre dels d'Euskadi" i també que hi ha hagut partits "que es consideren a sí mateixos progressistes, demòcrates i abertzales, en referència a Nafarroa Bai, però la seva preocupació ha estat com repartir-se unes molles de poder i justificar l'estratègia de guerra del govern espanyol".

En el text s'afirma que "aquest poble no té futur en l'actual marc" i s'afegeix que "per assegurar la seva existència, Euskal Herria ha de donar passos cap a la constitució d'un Estat Basc".