Bon viatge, Samuel

Samuel Eto'o ja és de l'Inter. Ja l'han presentat. Ja parla com un d'ells. I estic convençut que molts milers de culés s'ho han mirat amb nostàlgia. Ell que va rescatar tots els barcelonistes a la final de la Champions a París amb aquell primer gol, ell que va llançar els seus companys cap a l'exhibició de Roma amb aquell altre primer gol. Ell que ha estat al darrera de les tres últimes Lligues del Barça, ell que ha fet esclatar al soci tantes vegades (130 gols) que en la història del club només César i Kubala l'han superat. I ell, Samuel, ara parla de guanyar la Champions per a l'Inter.

És cert que quan marcava els gols del Barça molts li deien el nom del porc, pel seu caràcter, pel seu posat, pel seu ego(isme), per Vilafranca, per voler tirar els penals, per voler jugar sempre, per la famosa bomba de rellotgeria dins del vestidor. Pecats venials. Fins i tot quan la va fer més grossa que mai, vomitant tot el que tenia al pap contra Ronaldinho, perquè en realitat ens va fer un favor. Passat el temps, pesen molt més el seu compromís, la seva ambició, el seu sacrifici col·lectiu, la seva honradesa professional, els seus gols, la seva fam.

És infinitament més valuós el que Eto'o ha entregat al Barça que el que no ha estat capaç de donar, simplement perquè ningú és perfecte i cadascú és com és, inclosos vostè, jo i el Barça. Els camins se separen perquè la vida és així. No cal culpar ningú. No cal fer-se l'harakiri. Simplement cal ser honestos amb Eto'o. Celebro l'arribada d'Ibrahimovic perquè m'agrada, perquè crec que Guardiola l'encerta buscant el canvi i perquè estic segur que l'equip no empitjora i té possibilitats de millorar. Però això no m'impedirà recordar sempre, amb un punt de nostàlgia, la monumental petjada de Samuel Eto'o en la història d'aquest club.