Política

Foc nou a Esquerra

Dirigents locals reclamen una renovació a fons i una direcció nova

Volen unitat i més pes per al territori

Creuen que ha de ser més d'esquerres i no tancar-se en l'independentisme

Veuen el segon tripartit i les lluites internes com els culpables de la crisi

Oriol Junqueras, el que genera més consens

Esquerra afronta el congrés de l'octubre amb la intenció de deixar enrere les últimes patacades i intentar tornar a agafar aire. Els quadres territorials del partit consideren que per sortir de l'atzucac cal una renovació de la direcció i cares noves, tot i que remarquen que alguns membres de l'executiva poden ser vàlids des de la segona fila, perquè “no s'ha de cremar tot”. Aquesta és la idea principal de la majoria de dirigents municipals i comarcals enquestats per aquest diari. També recomanen unitat, menys egos i que la formació s'obri més cap a l'esquerra i no es limiti només a l'independentisme. Un altre punt en què coincideixen és que el municipalisme ha de tenir un paper destacat en la nova cúpula republicana. I com a president, el nom que sona amb més força entre els militants és el d'Oriol Junqueras.

Gervasi Aspa

PRESIDENT comarcal A LES TERRES DE L'EBRE i alcalde de deltebre

És un dels més crítics i corrosius amb la direcció encapçalada per Joan Puigcercós i Joan Ridao, als quals acusa d'haver fet una política “atrinxerada” i gairebé de “kale borroka”. “La seva màxima aspiració era defensar l'independentisme i prou. És una concepció de mires molt petites, perquè el país és molt més complex. S'ha d'anar cap a una opció de centreesquerra amb aspectes socials i econòmics que resolguin l'encaix de Catalunya amb Espanya”, explica Aspa, que recorda que ha viscut aquests últims anys del partit amb “angúnia” i “tristesa”. Arran d'aquesta situació, és obvi que aposta per un gir absolut de cent vuitanta graus, i té clar qui ha de dirigir ERC: un tàndem format per Oriol Junqueras, com a president, i Lluís Salvadó, com a secretari general.

Jesús Salius

president comarcal de l'alt penedès

El traumàtic congrés del 2008, en què es van presentar quatre candidatures, i la reedició del segon tripartit són, segons Salius, els grans culpables de la situació que viu ERC. “Hem tingut un clar desgast després de fer president Montilla”, destaca Solius, que advoca per un canvi radical al capdamunt de la formació. “Els actuals dirigents han quedat en fals i tots els que estiguin relacionats amb el tripartit han de cedir el lloc”, hi afegeix. Tot i aquestes patacades, manté que la filosofia continua ben viva: una esquerra nacional plural, que no es limiti només al sobiranisme.

Carles Monturiol

PRESIDENT COMARCAL AL SOLSONÈS

“Ens renovarem, i a veure si l'encertem”. Així de clar es mostra el dirigent del Solsonès, que remarca que molts ciutadans no han sabut apreciar els bons projectes que s'han fet des de l'executiu. Però Monturiol tampoc no vol un trencament traumàtic i dolorós amb la direcció actual, i assenyala que hi ha “gent molt vàlida” que ha de continuar treballant a les files republicanes. “Puigcercós s'ha equivocat, però fins al punt de rebre unes pallisses electorals com les últimes, no”, conclou.

Teresa Jordà

EXALCALDESSA DE RIPOLL

Ha estat alcaldessa de Ripoll en els últims dos mandats i ara ha perdut contra CiU. És de l'opinió que els dos tripartits han estat un bon baló d'oxigen per als ajuntaments, tot i que reconeix que hi ha hagut algunes decisions que no s'han entès. A nivell intern, també admet que la mala relació entre Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira els ha perjudicat, i que ara necessiten saba nova. “S'ha de fer net i hem de veure cares noves, però també s'ha de pensar en el territori”, comenta. Lamenta que s'hagi “cremat tan ràpidament” gent com ara Puigcercós, i pel que fa a l'estratègia futura, creu que s'ha de buscar una esquerra potent i unitària, que no es quedi en els simples perímetres de la independència. A la nova cúpula, hi veuria de bon ull l'equip Oriol Junqueras-Anna Simó.

Josep Andreu

ALCALDE DE MONTBLANC

Esquerra només va guanyar en tres capitals de comarca en les últimes eleccions: Montblanc, Solsona i la Bisbal d'Empordà. Els dirigents republicans d'aquestes poblacions han promogut un moviment municipalista, que s'ha de plasmar en un manifest el dia 17. En el document s'exigeix unitat, menys personalismes i més poder de decisió en el partit per a les organitzacions territorials. “L'últim congrés va ser un desastre. Ens vam barallar, i hem restat, restat i restat. Només s'han de mirar els resultats”, afirma Andreu, que va aconseguir la majoria absoluta el 22-M passat. “Hem de recuperar la unitat per damunt de tot i articular una sola candidatura amb tots els corrents”, matisa. Pel que fa a la filosofia que s'ha de seguir en el futur més immediat, Andreu apunta que s'ha de centrar el missatge en la “socialdemocràcia catalanista, sense dependència de cap partit espanyol”.

Jaume Oliveras

REGIDOR DEL MASNOU

L'exsecretari general del Departament de Governació i ara regidor del Masnou és partidari d'obrir un “procés de refundació de l'espai de l'esquerra nacional moderna; no té cap futur, només treballar per la unió dels partits independentistes”. En definitiva, cercar aquest camp més progressista i esquerranós. I la cúpula? “Ha fet el que bonament ha pogut. Ha d'haver-hi una renovació de persones, però això tampoc no significa que tot hagi de ser nou”, accentua.

Cesc Poch

president local a terrassa

Terrassa és una d'aquelles grans ciutats en què Esquerra no ha aconseguit representació en les municipals, tot i que el 2007 havia obtingut dos regidors. Un dels grans problemes que té l'organització des d'un punt de vista nacional, segons Poch, és que les eleccions al Parlament es van plantejar “portant un retrovisor en què miràvem les escissions que havíem tingut a la dreta”. Un eufemisme per dir que els republicans es van preocupar massa de RCat o Solidaritat i van entrar en una batalla per veure qui era el més independentista: “Va ser una cursa de radicalitat i un empobriment del projecte. El que s'ha de fer és obrir mires i treballar també en aspectes socials. Cal centrar-nos en el que vol la gent”. El gir que ha de prendre la direcció és total: “Aquells dirigents que van entrar al partit en el congrés de Vilafranca el 1996 han fet una bona feina, però han de fer un pas enrere. Cap d'aquestes persones ha d'encapçalar Esquerra”.

David Mascort

ALCALDE DE VILABLAREIX

Mascort, que va ser director dels serveis territorials a Girona del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa des del 2007 fins aquest any, ha obtingut una àmplia victòria a Vilablareix. Fa una anàlisi acurada del que ha passat a Esquerra i la focalitza en problemes com ara “els personalismes”, el fet que no es van “saber adaptar als creixements electorals del 2003 i 2007” i que “la gestió del govern ha difuminat el projecte”. El futur passa per “tornar a saber què volem ser i cap on volem anar”, i les persones, segons diu, són el menys important. També veu vital tornar a activar la participació dels militants al carrer i “engrescar-los”. I acaba amb una afirmació taxativa i potser premonitòria: “O remem tots en la mateixa direcció, o això no té sortida”.

Pep Queralt

REGIDOR DE VILAFRANCA

Unitat i una sola candidatura. Aquest és el desig que té el regidor vilafranquí amb vista al congrés de l'octubre. “Tothom s'hi ha de veure representat i hem de treballar en una sola direcció”, afirma. Les clatellades que ha rebut el partit, segons la seva opinió, s'emmarquen en el fet que molta gent no va entendre el seu pas per les institucions, i “a més van faltar ganes de cooperar en el projecte nacional”.

Jordi Ignasi Vidal

president LOCAL a balaguer

“No hem copsat el que exigia la societat i ens hem centrat molt més en el govern que no pas en el partit”. Aquesta és la valoració que fa el dirigent de Balaguer de les ensulsiades electorals que els republicans pateixen des de l'any 2008. En aquest mateix context, el gran error, segons Vidal, és que dos pesos pesants com són Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira ocupessin càrrecs importants dins l'executiu i deixessin de banda l'organització interna del partit. Això sí, Puigcercós va abandonar el govern després de la desfeta dels últims comicis espanyols –ERC va baixar de 8 a 3 diputats–, però seguint la tesi de Vidal, ja no va ser a temps d'arreglar la situació. “Hem cremat Puigcercós massa ràpidament. Hauria d'haver quedat fora del govern des del primer moment. Segurament algú va tenir massa presses per agafar la direcció”, reflexiona Vidal, que insta el partit a escoltar la gent de comarques a l'hora d'escollir la nova executiva nacional.

Andreu Francisco

PRESIDENT COMARCAL AL MARESME I ALCALDE D'ALELLA

Ha encapçalat l'única alcaldia al Maresme que ha aguantat el cop. Ara Francisco començarà la seva tercera legislatura a l'Ajuntament alellenc. Fa temps que coneix les entranyes d'Esquerra i reconeix que els últims anys han perdut la “credibilitat” i la “frescor” amb què es van presentar el 2003. En aquest sentit, enumera algunes errades que s'han comès: el cas Perpinyà de Carod, el vot sobre l'Estatut o les baralles caïnites i les lluites d'egos pel poder a la formació. També posa en aquest mateix paquet el segon tripartit, tot i que el defensa: “Un projecte ha de durar set o vuit anys, i s'havia de fer un segon govern per poder continuar treballant, però la gent no el va entendre políticament. També ens van criticar que donéssim suport a un president amb poc carisma”. En referència al nou model polític que s'ha de sargir, Francisco advoca per “transmetre a la ciutadania” que són “una veritable alternança a la dreta”, i hi afegeix: “Tenim l'independentisme al fons, però també hem de parlar de les esquerres i dels valors”. Finalment destaca que s'ha de canviar la cúpula, “però sense desaprofitar tot el capital humà” que tenen.

Eudald Roca

ALCALDE DE LA SECUITA I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

Roca, que repetirà com a alcalde de la Secuita, defensa la vigència de l'ideari republicà, bastit en vuitanta anys d'història: “Som l'únic partit de caire nacionalista seriós i d'esquerres amb unes idees de govern molt fermes”. Aquest és el camí a seguir, tot i que critica que en el segon tripartit es va apostar més per qüestions socials que no pas per les nacionals. També censura que la direcció va agafar “tics” d'altres formacions, com el PSC i CiU, i li retreu la proposta fallida d'intentar diluir l'assemblearisme, un dels punts que més defensen els militants de base: “Ara necessitem figures noves, però s'han de sustentar en l'experiència municipalista”.

Lluís Oliveras

president COMARCAL al bages

Per Oliveras, el congrés del juny del 2008 és l'inici de tots els maldecaps per a Esquerra. “No es van tancar bé les ferides”, assenyala el dirigent comarcal, que recorda que l'exemple més clar d'aquesta tessitura van ser les divisions de Reagrupament, Solidaritat amb Uriel Bertran i els moviments subterranis de Carod. “Ara la gent ens demana que ens endrecem i que treballem, treballem i treballem. Des d'aquí, fem un crida a la unitat”, rebla Oliveras.

Josep Maria Rufí

EXALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ

Torroella de Montgrí és una de les alcaldies que han perdut els republicans, i Rufí manté que la baixada general que ha experimentat Esquerra es deu a dos factors: la crisi econòmica que ha castigat la majoria de governs i la gènesi del segon tripartit, “que no es va entendre”. Al seu parer, s'ha d'intentar que la situació reverteixi amb la configuració d'un centreesquerra potent, “en què molta gent se senti representada”. Però per fer aquest pas, continuant amb els seus arguments, es necessiten aires nous, i “hi ha alcaldes que estan molt preparats per assumir aquest relleu”.

Jordi Cañigueral

PRESIDENT LOCAL DE SANTA COLOMA
DE GRAMENET

“Si la notícia és el partit, molt bé, però si el més noticiable són els intríngulis interns, anem malament”, pensa Cañigueral sobre totes les vicissituds dels republicans. També defensa una renovació en la direcció, sempre que això vagi acompanyat d'una proposta “sòlida i clara”. I la fórmula per als pròxims anys? “Ho tenim fàcil. Hem fet vuitanta anys, i sempre ens hem basat en el republicanisme i el nacionalisme d'esquerres”, puntualitza.

Xavier Casoliva

alcalde de guissona i president del consell comarcal de la segarra

“Hem de saber com sumar esforços i intentar que no hi hagi tants partits independentistes”, assenyala Casoliva, que també parla del nom d'Oriol Junqueras com a possible futur president d'Esquerra. Però creu que s'han d'esmerçar esforços per tal que el municipalisme tingui un paper primordial en tot un procés en què s'ha d'avançar cap a una esquerra nacional, més enllà de l'àmbit independentista. “Com que la independència encara ens queda lluny, hem d'enfortir les polítiques socials, com feia Carod-Rovira”, remata.

Roger Torrent

ALCALDE DE SARRIÀ DE TER

És un dels alcaldes republicans que han aconseguit millors resultats en comparació amb el 2007 –ha obtingut 9 dels 11 regidors–, i tindrà un mandat molt tranquil. A nivell nacional, evidentment, el panorama és ben diferent. “Ens falta relat de país, connectar amb la realitat social i les preocupacions reals. Hem de fer un discurs més modern”, opina Torrent, que també és partidari, com la immensa majoria dels enquestats per aquest diari, de fer modificacions profundes a la direcció. “Hi ha un espai important, el de l'esquerra nacional, que no hem sabut interpretar”, hi afegeix l'alcalde sarrianenc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.