Política

CDC incorpora per primer cop el concepte d'Estat propi com a objectiu de futur

Convergència alerta que la supervivència com a nació i la viabilitat com a societat estan amenaçades per Espanya

El congrés del partit aprovarà aquest diumenge la ponència política

El congrés de CDC ha acabat incorporant finalment el concepte d'Estat propi com a objectiu de futur en la seva ponència política, que es votarà diumenge. Després de les negociacions amb els delegats que havien presentat esmenes per donar un caire més independentista a l'estratègia convergent, finalment s'ha acordat un text que parla de “promoure el debat en el si de la societat per construir l'Estat propi que garanteixi la pervivència com a nació i la viabilitat com a societat”. De fet, CDC alerta que tot això ara mateix està “amenaçat” per Espanya, que no és viable com a “projecte compartible”. “Si ho havia estat, és evident que ho ha deixat de ser”, conclou l'acord.

Com passa cada quatre anys, un dels punts de fricció en el congrés de CDC ha estat precisament la qüestió nacional. La ponència estratègica, coordinada per Francesc Homs, apostava en el seu text original per la sobirania plena, expressió que no va agradar a diversos sectors del partit, entre ells la JNC. Per això, l'11% de les esmenes presentades contra la ponència anaven en la direcció de l'estat propi, de l'emancipació o de la independència. Totes aquestes aportacions van ser rebutjades per l'equip redactor i van quedar vives per ser debatudes en el congrés, però ja es veia des del principi que es podria arribar a un acord, ja que el mateix Artur Mas ha apostat en el seu informe de gestió per tenir estructures d'estat.

Finalment ha arribat l'acord i CDC acabarà incorporant el concepte d'Estat propi en la seva ponència política, un gest inèdit en la història del partit que confirma el gir sobiranista en la línia del dret a decidir que propugna Artur Mas.

En concret, remarca que si el modernisme i el noucentisme van ser capaços de plantejar el binomi “Catalunya igual a Nació”, el catalanisme sobiranista del segle XXI ha d'actuar “amb actitud d'independència i ha de plantejar la idea de Catalunya igual a Nació + Estat”. “Convergència ha de promoure el debat en el si de la societat per construir l'Estat propi que ens garanteixi la pervivència com a nació i la viabilitat com a societat, avui amenaçades”, conclou el text, que situa aquest Estat en el marc de la Unió Europea, i també afegeix que és necessari articular grans majories socials a l'interior del país que facin viable aquest objectiu.

Però abans d'arribar a aquesta conclusió, el text transaccionat recorda en primer lloc el que ja va aprovar el partit en el darrer congrés i en el XIIIè. Llavors ja es parlava de “plena sobirania” i d'aconseguir progressivament més quotes de llibertat que condueixi Catalunya a ser un país “independent normalitzat”. Fins i tot s'apostava per llegar a l'esdevenidor una Catalunya “lliure, justa i independent que ocupi un espai propi, amb veu pròpia en el món del segle XXI”. “La militància de CDC tenim el dret i l'obligació de treballar per una Catalunya sense límits i amb plena sobirania nacional”, es deia.

La novetat ara és precisament la precisió de l'Estat propi, l'instrument perquè la nació pugui sobreviure. I és que el text acordat destaca que si bé la capacitat de decidir s'exerceix a vegades de forma satisfactòria en el si de projectes polítics compartits amb altres nacions, no és el cas de l'Estat espanyol, que ha demostrat en trenta anys que les “carències congènites i les sobrevingudes afecten la seva viabilitat com a projecte compartible”. “Si ho havia estat, és evident que ho ha deixat de ser”, subratlla. És per això que la ponència, després de la transacció, reconeix que el catalanisme polític té “dificultats per explicar les raons per continuar destinant esforços a un propòsit que apareix com a inassolible, esforços que sovint són font de confusions i d'incomprensió”.

En la mateixa línia, els convergents subratllen que una nació necessita un Estat que actuï i se'l senti com a propi per poder desplegar-se en bones condicions, però l'actual Espanya “és justament el contrari”, pel dèficit fiscal, per negligir la competitivitat de les infraestructures catalanes i per no respectar la identitat lingüística i cultural de Catalunya. “Ens cal un Estat que sigui eficient, útil, que estimuli i contribueixi a la nostra gran capacitat de creixement econòmic, social, cultural. Si un Estat no fa tot això, esdevé un obstacle i un fre que una nació té el deure de superar si vol continuar existint com a tal”, assenyala el text pactat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel

La llavor de la dignitat

Banyoles
GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem de garantir l’accés a una educació pública i de qualitat”

GIRONA
política

Més de 100 candidatures opten al Secretariat Nacional de l’ANC

barcelona
política

Paneque: “El municipalisme, el gran damnificat pels governs nacionalistes”

girona