Les bases empenyen CDC cap a l'estat propi
CDC engega el debat del seu full de ruta i un 71% dels delegats es declaren partidaris de la consecució de l'estat català
Oriol Pujol, que serà el nou ‘home fort' del partit, alerta: “La transició nacional és irreversible”
CDC flirteja amb la reivindicació de l'estat propi en el congrés que consagrarà el gir sobiranista del partit. Oriol Pujol, que demà serà erigit en nou secretari general, va inaugurar el conclave convergent fent públic que un 71% dels prop de 2.000 delegats congregats a Reus en són partidaris. La direcció assegura sentir-se “còmoda” amb la reclamació de la “plena sobirania”. Però si s'imposa la coherència i la democràcia interna els convergents podrien fer una passa històrica en aquest congrés. Del dret a decidir sense límits a l'estat propi? Convergència transita sobre els estrets matisos del lèxic en un moment en què els integrants de la direcció es declaren, a títol individual, a favor de la independència; quan el paradigma de la Catalunya autonòmica, Jordi Pujol, fa crides a moure's amb “actitud independentista” i les bases deixen cada cop menys espai per al dubte.
L'enquesta interna que la direcció ha fet als congressistes revela altres perles. Un 91% assegura que votaria “sí” en un referèndum d'independència. La majoria no confia que el pacte fiscal pugui prosperar (un 64%) i té pressa: voldria circumscriure l'intent en aquest 2012. L'expresident Pujol va fer una crida perquè el partit es prepari per a una gran confrontació amb l'Estat. Potser amb vista a aquest embat, i a l'hora de buscar company de batalla, la majoria dels congregats l'únic partit que veuen amb bons ulls és ERC; l'eterna alternativa al PP com a soci prioritari al Parlament, amb el qual CiU confia tirar endavant la reclamació del pacte fiscal. A la resta de partits, el gros els suspèn. Oriol Pujol no va revelar quina nota s'endú Alícia Sánchez-Camacho, amb la qual CiU ha pactat els dos primers pressupostos de la legislatura.
“Vénen temps difícils”, alertava l'expresident Jordi Pujol, que es convertirà en president fundador de Convergència. A l'hora de reconèixer l'horitzó que s'albira després de la tempesta nacional, la direcció recela de la paraula, tan sentida, i que fins ara ha estat monopoli d'altres forces polítiques parlamentàries, primer d'ERC i ara també de SI. “Convergència és molt més que un partit independentista”, remarcava Oriol Pujol. I afegia: “No perdrem el cap per si hem d'acabar caient en un esquema clàssic d'ubicació política.” És una convicció que arrela en l'ADN convergent: “Una manera de ser, una manera de fer”, diu el lema d'aquest congrés. Més de 150 esmenes de la ponència estratègica, que ahir al vespre es van començar a discutir, demanen una aposta sobiranista sense ambigüitats. El debat està garantit.
El nou home fort de CDC sí que va subratllar que la “transició nacional és irreversible”. El partit acompanyarà ara amb el seu full de ruta el camí que Artur Mas ha emprès des del Palau de la Generalitat, però no vol fer presoner el calendari de l'executiu i transita, al compàs de les bases, amb passes lentes sobre la nova centralitat política catalana, clarament sobiranista. “CDC no articula un divorci entre el somni del país i la governança i la gestió del dia a dia”, al·legava Pujol. La discussió congressual es recolza, en part, sobre aquesta frontissa. La transició nacional, primer. Per després, Convergència ja preveu dues convencions més: sobre reactivació econòmica l'una, i sobre cultura i identitat l'altra.
Una executiva de renovació
CDC va engegar ahir el congrés amb l'executiva perfilada. La proposta que el futur secretari general, Oriol Pujol, presentarà avui als delegats barreja l'expertesa de dirigents com Francesc Homs i Lluís Corominas amb noms de renovació a la direcció, com ara Josep Rull i Joan Ramon Casals, entre d'altres. Homs assumirà la vicesecretaria d'estratègia. Corominas, la vicesecretaria de coordinació institucional i Rull es convertirà en secretari d'organització. La secretaria executiva de política municipal l'assumirà Casals. Neus Munté es convertirà en secretària executiva d'àmbit sectorial. Cesca Domènech, en secretària executiva de militància i Ramona Barrufet, en secretària executiva de formació.
Altres càrrecs de la nova direcció de CDC seran Maria Senserrich, futura secretària de coordinació sectorial; Xavier Badia, com a secretari de mobilització, i Josep Maria Violant, com a responsable de nous moviments socials. També hi haurà canvis en el consell nacional. El presidirà la consellera d'Educació, Irene Rigau. La tria no és perquè sí. Es tracta de donar rellevància a Rigau en un moment en què el català, la immersió lingüística i l'escola catalana es veuen qüestionats. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, liderarà la comissió nacional de política municipal i la diputada de l'Hospitalet de Llobregat, Meritxell Borràs, la de política sectorial.
