Infraestructures i serveis

La planta de triatge, un gran repte per a la Garrotxa

Només el diàleg, fins ara molt escàs, s’entreveu com a camí de sortida d’un conflicte que no s’ha acabat de resoldre als tribunals

Uns terrenys al polígon Pla de Politger nord podrien ser un lloc de consens

L’associació veïnal manté que no s’ha de fer la planta enlloc

L’any 2006, quan es va assenyalar per primer cop un espai per construir el centre de gestió de residus de la Garrotxa (una instal·lació on les fraccions que no se seleccionen es trien i se’n redueixen les entrades a l’abocador), pocs es devien imaginar que catorze anys després encara no se sabria amb seguretat on el farien. L’oposició sorgida al territori, les discussions polítiques i, finalment, una decisió judicial que cadascú ha interpretat a la seva manera mantenen la planta de tractament en suspens. Ara com ara, ningú pot assegurar que les instal·lacions –considerades indispensables i urgents per la Generalitat i el Consell Comarcal, que en són els promotors– siguin una realitat a curt termini.

Una alternativa

Les complicacions que implicaria mantenir el projecte al lloc escollit (Can Coma de Baix, de Sant Jaume de Llierca) i la impossibilitat de fer la planta al polígon del Pla de Politger sud del mateix municipi (l’alternativa que s’havia arribat a pactar) condueixen a l’opció d’uns terrenys lliures d’aquest polígon, però a la banda nord, la més propera al nucli de Montagut. L’Ajuntament de Sant Jaume, que es manté ferm en l’oposició a Can Coma de Baix, veuria bé aquesta tercera via, com a mal menor. Les dues parts confrontades n’han començat a parlar, després que, arran de la sentència del TSJC, s’han vist obligades a buscar un consens. L’associació en contra de la planta, però, ja ha deixat clar que tampoc la vol en aquest lloc alternatiu perquè consideren que no és necessària, ni a Sant Jaume ni enlloc.

Els arguments

El primer lloc escollit, avalat amb criteris tècnics, va ser Can Roset, una finca de Sant Ferriol pròxima a Serinyà. Aquella opció es va descartar al cap de poc després de les mobilitzacions en contra que es van organitzar. A continuació, i també a partir d’arguments tècnics, es van triar els ja famosos terrenys rústics de Can Coma de Baix, a prop del Fluvià, al terme de Sant Jaume de Llierca. Segons l’ens comarcal, la finca reuneix les condicions tècniques necessàries, però ni l’Ajuntament, ni una part dels veïns, ni sectors ecologistes i pagesos ho veuen d’aquesta manera. Una plataforma ciutadana (l’associació de veïns en contra de la planta de triatge) va organitzar dues consultes, que van donar com a resultat un no contundent al projecte. La majoria de les queixes es referien al fet que la planta es construís en terrenys rústics, havent-hi un polígon industrial a la vora, mentre que un sector més radical no volia la planta enlloc de la comarca. L’Ajuntament (aleshores governat per ERC) i l’Associació de Naturalistes de Girona van portar el pla especial al contenciós administratiu, una iniciativa que el nou ajuntament (JxCat) va mantenir.

El pacte

Al marge del camí judicial que havia agafat el cas i veient que l’opció de Can Coma de Baix provocava tant de rebuig, el 2016 el consistori, el Consell Comarcal i la Generalitat van pactar que la planta no es fes en aquella finca sinó en sòl industrial, al polígon del Pla de Politger sud. La previsió era que s’obrís el 2018, amb capacitat per tractar 25.000 tones a l’any. El pressupost seria de catorze milions d’euros. Aquesta via, però, va quedar en paper mullat quan una empresa (Tavil) va expressar la seva voluntat d’adquirir els terrenys del polígon per poder ampliar les seves instal·lacions.

Al punt de partida

L’Ajuntament va donar prioritat a aquesta operació i els promotors de la planta es van trobar que Can Coma de Baix tornava a ser l’única opció, la qual el mes passat es va complicar arran de la sentència del contenciós administratiu del TSJC. El tribunal ha anul·lat el pla especial perquè afecta, en part, un espai protegit i perquè els accessos no tenen prou amplada. Els promotors són del parer que són dos aspectes solucionables, però l’Ajuntament i els naturalistes van manifestar immediatament que continuarien oposant-s’hi. Aleshores és quan apareix l’opció del polígon nord. Ahir, no obstant això, la plataforma veïnal va ratificar el seu desacord amb aquesta possibilitat. Segons la seva opinió, s’ha d’apostar per models de gestió que incrementin el percentatge de la recollida selectiva i en què ja no siguin necessàries les plantes de triatge.

El Pla de l’Estany es manté a l’expectativa

R. Estéban

La planta garrotxina no només ha de donar servei a la comarca d’Olot sinó també als onze municipis del Pla de l’Estany. En constatar que els terminis previstos no es complirien, l’anterior equip de govern del Consell Comarcal del Pla de l’Estany es va plantejar la possibilitat de buscar un destí alternatiu a l’hora de fer el triatge de les seves deixalles. L’actual president, però, ho descarta. “Tenim un conveni signat i, a més, s’ha de tenir en compte el factor de lleialtat”, diu Francesc Castañer.

Per a ell, la planta no els és especialment urgent perquè, d’una banda, s’allargarà la vida de l’abocador de Puigpalter amb l’ampliació que s’hi està preparant i, de l’altra, de mica en mica s’estan implantant als municipis de la comarca sistemes de recollida selectiva alternatius que estan reduint les aportacions a l’abocador. “M’he de reunir amb el president del Consell de la Garrotxa i trobar una estratègia conjunta”, diu Castañer.

A la comarca de Banyoles ja fa dos anys que fan canvis en la recollida. Els municipis pioners han estat Porqueres i Camós, que han optat pel porta a porta (a Camós, només en una part del terme). El nou mètode els ha permès incrementar la recollida selectiva fins a prop d’un 80% del total i, per tant, reduir considerablement la factura d’entrada de residus a l’abocador comarcal. D’altra banda, a Sant Miquel de Campmajor han decidit condicionar àrees de contenidors controlats; a Fontcoberta aplicaran el porta a porta a les zones urbanes i els armaris amb cubells als veïnals, i a Esponellà s’han decidit per aquest darrer mètode.

La resta d’ajuntaments estan pendents de l’estudi que elabora el Consell Comarcal –responsable de la recollida al Pla de l’Estany–, que d’aquí a poc ha de convocar un nou concurs per a la concessió del servei.

Banyoles, en canvi, primer vol provar de millorar el sistema tradicional, analitzar-ne els resultats i decidir si adopta un nou mètode o no. Els partits de l’oposició no ho veuen clar i reclamen que s’apliqui ben aviat el porta a porta o un altre mètode que permeti augmentar la quantitat de recollida selectiva a curt termini.

Petició de presó per a un activista

Durant aquests catorze anys, el procés tècnic i polític previ a la construcció de la planta ha generat alguns danys col·laterals. El més notable és sens dubte la petició, per part de la fiscalia, d’un any i mig de presó i unes multes per a l’activista Antoni Tomàs, cap visible del moviment veïnal en contra d’aquell equipament. Tomàs, un veterà lluitador sindical i social, de caràcter fort i de discurs contundent, va ser denunciat i està acusat d’un delicte continuat de calúmnies per haver dit en declaracions a alguns mitjans de comunicació (entre altres, aquest diari) que rere la decisió de l’ens comarcal de construir les instal·lacions a Can Coma de Baix hi ha interessos especulatius de qui va ser president del Consell de la Garrotxa fins l’any passat, Joan Espona, a qui va titllar de “cacic”. A banda d’aquelles declaracions, Tomàs va escridassar els dirigents del Consell Comarcal durant una sessió plenària en què es tramitava el pla especial. La CUP, de la qual és membre, li dona suport. Aquesta formació ha anunciat que aprofitarà el judici contra Tomàs d’altaveu per difondre els arguments de la seva oposició a la planta.

L’abocador de Puigpalter,

que s’ampliarà per allargar-ne la vida útil


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.