Societat

Sense forasters

Moltes segones residències de l’Alt Empordà seguien tancades ahir emprenyats. Indignació a Sant Mori perquè no van tenir llum fins divendres a la mitjanit. La botiga de Ventalló que va inspirar el súper de ‘Ventdelplà’ va despatxar cada dia tot i estar a les fosques

Les segones residències de Ventalló i Sant Mori seguien ahir amb els finestrons tancats i algunes encara amb neu a la porta, de la que resisteix perquè és a l’ombra i no ha estat ni tan sols trepitjada. Com en general a tot l’Alt Empordà, menys cotxes dels habituals en un cap de setmana de març amb una predicció del temps força assolellat, tot i que de temperatures baixes a la nit. “Els de Barcelona no vindran pas. S’esperaran a la setmana que ve. Aquestes cases són molt fredes. Encara que hagi tornat la llum, costa molt de fer pujar la temperatura”, explicava ahir al migdia Maria Miquel, la mestressa de Cala Flora, una de les dues botigues de queviures de Ventalló.

A Ventalló van estar sense llum fins dijous a la nit i a Sant Mori, fins divendres a la mitjanit. La indignació encara era evident ahir. El solet del migdia ja convidava a fer tertúlia a la plaça i al carrer. Un pagès de tota la vida, que encara no se’n sap avenir, de la neu que va caure en poques hores, assegura que hi ha oliveres que necessitaran deu o dotze anys per refer-se. Un altre explica que a casa seva han recuperat les estufes de llenya, que havien guardat com una relíquia. Tot això amb el soroll de fons d’un generador. El van esperar tant, el van desitjar tant, fins i tot alguns hi somiaven mentre intentaven agafar el son a sota de cinc mantes, que ara ni tan sols el soroll demolidor i constant de l’aparell els molesta. “Hem estat els últims dels últims”, es queixava Jordi Frigola, veí de Sant Mori.

És una història de despropòsits. Va arribar un generador dijous i no va funcionar. Divendres en va arribar un altre, i tampoc. “Tothom estava ja molt emprenyat. Sembla mentida. Un dels generadors va arribar d’Irun. D’Irun i, un cop aquí, res”, recordava Frigola. A la tercera va anar la vençuda: després de cinc dies i quatre nits sense llum, calefacció ni aigua, el tercer generador va tornar el corrent a un municipi de 140 veïns. A alguns ahir ja els havia passat l’emprenyada, però a d’altres els durarà dies. “Cadascú es queixa del que li passa a ell. Nosaltres hem patit molt”, deia Francesc Currius, carnisser de Sant Mori. Va patir pels vedells i pels porcs que té en una petita granja i per la carn dels congeladors. Van obrir la botiga cada dia encara que fos a les fosques per si algú necessitava alguna cosa, i com que havia estat alcalde, molts veïns acudien a ell per si podia accelerar les gestions. Però res.

A més, ahir en les vendes es va notar que els forasters no s’havien atrevit a pujar. “Si divendres al vespre encara no teníem llum, és normal que s’esperin al cap de setmana que ve”, reconeixia el carnisser. La Rossita sí que va anar a comprar, com cada dissabte. Ella té 85 anys i en Pere, el seu home, 91. Dilluns, veient la nevada, es van organitzar amb la llum d’unes espelmes i l’escalfor de la llenya. Dimecres van acabar fent cas a la família i van marxar a casa de la seva filla, a Figueres. “Tenim uns veïns que valen molt i estan molt per nosaltres, però només hauria faltat que ens hagués passat alguna cosa a la nit...” De totes maneres, de seguida que van poder van tornar a Sant Mori. Tant aquest municipi com Ventalló estan situats en un paratge emblemàtic del sud de l’Alt Empordà, terra de bon oli. Són d’interior, però tenen la costa a tocar, i bona part dels veïns són d’estiu i de cap de setmana.

A la Marina, quan sigui més gran, li explicaran que va néixer tres dies després de la gran nevada. De fet, el dia de la tempesta la seva mare ja havia sortit de comptes. Tot estava organitzat: si hagués arribat el moment, una retroexcavadora hauria obert pas al cotxe amb cadenes per arribar a l’hospital. No va fer falta, però és una de les anècdotes més comentades a Cala Flora, la botiga que va inspirar Josep Maria Benet i Jornet –amb casa a Ventalló– per crear el súper de Ventdelplà. La Flora, que ara té 92 anys i ja no despatxa, manté l’aire de la Dora. Qui duu les regnes de l’establiment és la Maria, que s’enorgulleix de ser la Berta. Una dona que no s’enfonsa i que va despatxar cada dia encara que fos a la llum d’una espelma.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.