Medi ambient

Estany de Banyoles, any zero

Un projecte ambiciós de quatre anys ha de permetre que l'espai natural recuperi les espècies que en són pròpies

D'ara fins al novembre del 2013 es faran pesques selectives per retirar les espècies foranes; es fomentarà que les espècies pròpies recuperin l'espai (introduint-les novament o facilitant l'existència a les que han sobreviscut); s'organitzaran activitats de difusió, pensant tant amb la comunitat científica internacional com en el públic en general, i s'elaboraran uns documents sobre la gestió de la pesca i de bones pràctiques en la gestió de l'espai protegit. El desplegament del projecte implicarà també condicionar la bassa del parc de la Draga per convertir-la en un camp d'assaig; posar un viver de nàiades (musclos de riu) en un laboratori a la finca de Casa Nostra; restaurar el marge dret de Can Morgat per ampliar el bosc de ribera de la zona; establir convenis amb els propietaris de dues finques privades per poder-hi actuar, i adquirir equipaments com ara una embarcació, una furgoneta, equips d'immersió i de pesca i ordinadors. «I, el més important dels efectes col·laterals, és la creació de sis llocs de treball nous durant aquests anys, i la subcontractació de tècnics i empleats per valor de 281.000 euros», segons ha recalcat el coordinador del projecte i director tècnic del consorci, Miquel Campos.

Els diners

El projecte té un pressupost de 1.020.352 euros. La meitat d'aquests diners (510.176 euros) els aporta la Comissió Europea (CE). La resta de la inversió es reparteix de la manera següent: el Departament de Medi Ambient i Habitatge hi posa 240.000 euros; el Consorci de l'Estany, 122.967; la Diputació de Girona, 60.000; l'Ajuntament de Banyoles, 47.209; l'Agència Catalana de l'Aigua, 24.000; l'Ajuntament de Porqueres, 12.000, i Aigües de Banyoles, 4.000.

Un total de 14 entitats públiques i privades figuren com a col·laboradores: l'Institut Català d'Història Natural (a través del grup d'estudi dels odonats de Catalunya, Oxygrasta), l'entitat naturalista Limnos, l'Escola de Natura de Banyoles, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Associació de Pescadors Esportius del Pla de l'Estany, el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera; el Museo Nacional de Ciencias Naturales i el Real Jardí Botànic de Madrid (dependents del CSIC), l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Darder de Banyoles, la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, l'empresa Sorelló, d'estudis de medi aquàtic, i l'Institut Secular d'Operàries Parroquials de Magdalena Aulina.

Establirà un precedent

R. E

No hi ha cap experiència a Europa d'una actuació d'aquestes característiques i, per tant, el que s'està fent a Porqueres i Banyoles esdevindrà un referent per a futures intervencions en indrets on es registra una problemàtica semblant. Els promotors admeten aquest valor demostratiu del projecte i, per això, han anunciat que es posarà l'accent en la seva difusió. Alhora, caldrà fer un seguiment exhaustiu dels resultats, des del punt de vista tècnic. És previst controlar de manera especial l'evolució dels peixos, les tortugues aquàtiques, les nàiades, la vegetació, els odonats (les libèl·lules), els amfibis i les aus aquàtiques. En el projecte es preveu l'elaboració de protocols per seguir l'estat ecològic de l'estany i la rodalia a llarg termini. També s'haurà de redactar un nou pla de gestió piscícola (a fi de regular les captures, per exemple) i elaborar-ne un altre sobre el «maneig i bones pràctiques» en aquest àmbit. En el document, que hauran d'aprovar el consorci i els organismes implicats, s'especificarà com s'ha de gestionar, a partir d'ara, el control de les espècies invasores.

També en els recs de la ciutat

R. E

Les intervencions durant aquests quatre anys es realitzaran gairebé sempre en espais de titularitat pública. L'escenari principal serà, és clar, l'estany, tant en l'interior de l'aigua (principalment per als peixos) com en les vores (per a la vegetació i algunes espècies de la fauna). En els recs que surten de l'estany també s'haurà d'intervenir, atesos els evidents vincles que hi ha entre un i altre ecosistema. Així, la pesca per reduir algunes espècies i la repoblació de nàiades es realitzarà també en aquestes canalitzacions artificials d'origen medieval. Altres escenaris importants seran Can Morgat, la Puda i Lió (zones situades a l'oest, el sud i el nord de l'estany, respectivament) tant per al tractament de la fauna com de la flora, així com les diferents llacunes integrades al sistema lacustre.

Només quedaran afectades dues finques. Amb els propietaris s'han establert uns convenis per al dret de pas i el permís per treballar-hi.

Plantes asiàtiques i americanes

R. E

De les nombroses espècies vegetals que creixen a l'entorn de l'estany, n'hi ha ben poques d'autòctones. Si parlem d'arbres, es redueixen a aquests quatre: el salze blanc, el freixe, el gatell i el vern. La resta, ha vingut de fora, segons fonts del Consorci de l'Estany, inclosa la majoria del populars pollancres, que són un híbrid d'unes espècies arribades d'Itàlia i Amèrica. De la varietat de pollancre pròpia del territori, en queden pocs exemplars.

La llista d'arbres, arbusts i plantes principals que es pretenen eliminar de l'àrea de l'estany la completen el piracant i la canya (espècies asiàtiques); el xuclamel (japonès); la troana (probablement americana), i les pruneres vermelles (japoneses).

Per afavorir les espècies vegetals autòctones es faran tales selectives i desbrossades, ja experimentades a la zona, seguides de l'aplicació d'herbicides en casos concrets. Per norma, es renunciarà a fer plantacions, amb només una excepció: Es plantarà bosc de ribera autòcton en una franja d'uns quinze metres de llargada, paral·lela a la riera de Can Morgat, a l'oest de l'estany. Aquest espai, així com les zones de la Puda i de Lió seran els llocs on més es tractarà la vegetació, segons les previsions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva