Política

Front per exigir responsabilitats

Aragonès rep a Madrid suport d’un secretari d’estat i de l’independentisme perquè l’espionatge no quedi impune

El cap de gabinet de Sánchez va dilluns al Congrés, i Robles és a la diana

Llei mordassa i de seguretat, en joc

La veu d’Aragonès ressona al Congrés amb Sánchez a Kíiv i Díaz al timó

Ramon Llàtzer de Dou (Barcelona, 1742 - Cervera, 1832) va presidir les Corts de Cadis i això li ha valgut donar nom a una sala del Congrés –castellanitzat: Lázaro Dou– que ha estat escenari de dies històrics (des de negociacions d’investidura de presidents espanyols fins al dia en què, ara fa tres anys, es van acreditar com a diputats els presos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull arribats de Soto del Real), però mai fins ahir ho havia estat de l’enuig d’un president de la Generalitat víctima d’espionatge. Acompanyat de la delegada a Madrid, Ester Capella, el president, Pere Aragonès, va convertir per un dia el Congrés en un altaveu de denúncia i va obtenir el suport de Podem –amb la significativa presència de tot un secretari d’estat, Enrique Santiago, d’IU– i de l’independentisme –ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP i Bildu– perquè l’espionatge del Catalangate amb el programa Pegasus no quedi impune i el govern de Pedro Sánchez depuri responsabilitats. “Algú ha d’assumir responsabilitats pel que és el major escàndol d’espionatge de la democràcia”, va advertir Aragonès al costat dels lleons Daoiz i Velarde i amb el destinatari de l’avís a Kíiv.

Tot i navegar amb els pressupostos estatals del 2022 aprovats, Sánchez continua necessitant el vot d’ERC cada setmana al Congrés per convalidar lleis i decrets, com ara el pla de xoc contra els preus (bonificació de 20 cèntims als combustibles i limitació al 2% de l’alça dels lloguers) que es vota la setmana que ve. “La confiança en aquests moments és zero”, sentencia Aragonès quan queden quinze mesos de legislatura estatal fins a les eleccions del desembre del 2023.

“No al pas del temps”

Per si Sánchez té la temptació de guanyar temps tot refugiant-se en l’agenda internacional –ahir relatava l’emoció de trepitjar Borodianka i de saludar in situ Volodímir Zelenski–, Aragonès alerta: “El mer pas del temps no serà la fórmula que el president o el govern poden prendre.” Amb Sánchez a Ucraïna i la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, a Washington, el president elevava el clam en una jornada en què la presidenta accidental era Yolanda Díaz. L’intercanvi de missatges d’Aragonès i Sánchez, però, és constant.

Amb una sala noble de la Carrera de San Jerónimo convertida en el seu gabinet de crisi, el president va rebre en primer lloc un grup format per Míriam Nogueras (Junts), Ferran Bel (PDeCAT), Mireia Vehí i Albert Botran (CUP), i Mertxe Aizpurua i Jon Iñarritu (EH Bildu). I, mitja hora més tard, va rebre una delegació de Podem amb Jaume Asens, Pablo Echenique i Enrique Santiago, secretari d’estat per a l’Agenda 2030 i mà dreta de la ministra Ione Belarra, a més de ser secretari general del PCE. Aitor Esteban (PNB), al seu torn, li va traslladar per telèfon la “profunda preocupació”.

Tant l’independentisme català i basc –Arnaldo Otegi i Jon Iñarritu figuren entre els espiats– com el soci petit del govern espanyol van fer pinya: reclamen un esclariment, promouen una comissió d’investigació i apunten al CNI i a la ministra de Defensa, Margarita Robles. “Hem traslladat la preocupació al soci del govern per canals privats i de la forma més contundent. Si hi ha il·lícits han de rodar caps”, avisa Echenique. Asens lloa que Aragonès parli de relació “danyada però no trencada” perquè, segons ell, el que volen “les clavegueres” és desfer l’entesa de la legislatura. Robles, però, es defensava de les insídies del soci de coalició: “No es fa res fora de la llei.” Segons fonts parlamentàries, la primera persona de l’entorn de Sánchez que doni explicacions pot ser Óscar López, cap de gabinet des del juliol –en què va rellevar Iván Redondo–, que dilluns a la tarda compareix a la comissió mixta de seguretat estatal. Es tracta d’una cita prèvia, així que no és un gest nou per calmar ERC.

Després de compartir amb Aragonès la sala de mapes on es van desplegar les opcions de castigar Sánchez, amb lleis tan emblemàtiques com ara la llei mordassa o la llei de seguretat estatal en joc, Míriam Nogueras (Junts) alertava que “no hi ha confiança ni en aquest govern ni en aquest estat”. “O el govern espanyol depura responsabilitats o serà còmplice d’espionatge als independentistes”, va reblar. “Això no quedarà només en una comissió d’investigació. Que ningú pensi que això és com abans de vacances”, hi afegia Ferran Bel (PDeCAT), que té quatre escons. Per Albert Botran (CUP), “qui es demostri que estava al corrent de l’espionatge, per descomptat que ha de dimitir”. Es dona la circumstància que, tot i que cada electe al Congrés rep el kit del diputat amb un telèfon –ara infectat–, la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, ni s’ha posat en contacte amb els afectats sobre el cas per interessar-se per ells i pel material.

ERC ens diu que la relació està danyada, no trencada. Trencar relacions és el que les clavegueres volen
Jaume Asens
president de podem al congrés
Qui es demostri que estava al corrent de l’espionatge, per descomptat que ha de dimitir
Albert Botran
diputat de la cup al congrés
Això no quedarà només en comissió d’investigació. Que no pensin que és com abans de vacances
Ferran Bel
portaveu del pdecat al congrés
Aquest és el major escàndol d’espionatge de la democràcia i algú ha d’assumir responsabilitats
Pere Aragonès
president de la generalitat
O el govern espanyol depura responsabilitats o serà còmplice d’espionatge als independentistes
Míriam Nogueras
portaveu de junts al congrés

El Parlament vol transparència

redacció

El Parlament reclama que el govern de l’Estat investigui “amb la màxima celeritat i transparència” l’espionatge a membres de l’independentisme i que “assumeixi les responsabilitats a tots els nivells necessaris”. També es compromet a protegir i preservar els drets dels afectats i “personar-se en les causes que s’obrin arran de les denúncies de les víctimes”.

ERC, JxCat, la CUP-NCG i En Comú Podem van emetre ahir aquesta declaració de la Junta de Portaveus. El PSC-Units en va quedar fora perquè, tot i que tenien disposició per a l’acord, els van tombar les esmenes que havien proposat, que els de Salvador Illa consideraven assumibles. Els socialistes volien canviar, per exemple, que es parlés que l’espionatge anava “contra la dissidència política” o que es tracta d’una “persecució per defensar un projecte polític”. La declaració assenyala que la situació “ha de preocupar el conjunt de totes les forces democràtiques per l’evident vulneració de drets, especialment per garantir l’expressió democràtica i evitar l’abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política”. El PSC volia que en lloc de dissidència política hi digués “forma de pensament polític”.

En la declaració de la Junta de Portaveus, el Parlament condemna l’espionatge polític, “que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l’àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions”. I manifesta “el seu suport i tota la seva solidaritat a les almenys 65 persones que fins a dia d’avui se sap que han patit aquest espionatge polític a través del Catalangate”.

D’altra banda, el president d’Òmnium, Xavier Antich, va anunciar ahir que aquesta entitat es querellarà contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària del programa Pegasus, utilitzat per a l’espionatge a membres del moviment independentista, com una de les vies per respondre al Catalangate. Es presentaran querelles de manera coordinada a quatre estats europeus, ja que s’ha detectat que s’havien infiltrat en mòbils a quatre països europeus, a part de l’Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.