Política

Contra rellotge

Finançament

A menys de dos mesos perquè acabi l’any, les comunitats preparen les calculadores per a la segona proposta del ministre Solbes sobre el nou model de finançament amb l’esperança de poder tancar una entesa el 2008, tot i que des de l’executiu central tant la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega com el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, ja han apuntat que la negociació pot allargar-se uns mesos el 2009. Els socialistes catalans alerten que seria “inconcebible” que l’acord no es produís aquest any.

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va donar el toc d’alerta ahir. La seva formació i el tripartit no preveuen cap altre escenari que arribar a un acord aquest any perquè el model entri en vigor l’any que ve. El conseller d’Economia, Antoni Castells, va afegir que el govern català “treballarà amb tota la intensitat i determinació” perquè s’apliqui el 2009. La crisi fa més necessari el nou finançament perquè s’han reduït els ingressos de la Generalitat. Un dels seus socis de govern, ICV, segueix instant De la Vega a complir el compromís amb el conseller Saura i tancar l’acord aquest mes. “En quinze dies, si es vol, es pot”, sosté Dolors Camats.

Menys optimista era el conseller d’Economia de Madrid, Antonio Beteta, que veu “difícil” el pacte per a aquest any en considerar que “no és prioritari” per al govern central. Beteta, que va desgranar a Barcelona la seva proposta, va criticar que Solbes no l’hagi rebut i que delegui les converses en Ocaña i un secretari general. Una prova de cotó de l’interès del govern central.

Consens sí, veto no
Tant Beteta com el seu homòleg de la Xunta, José Ramón Fernández, coincideixen amb Castells en la necessitat que el govern espanyol lideri el procés, i troben “esgotat” l’actual model. Tots tres van participar en una jornada sota el títol La col·laboració entre l’Estat i les comunitats, organitzada pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Castells va replicar a Beteta que consens no vol dir dret a veto. Prèviament, va apuntar que amb el nou finançament s’estaria fent un pas important per trobar una fórmula estable de convivència entre Catalunya i Espanya. Amb la població com a indicador clar, i evitant polemitzar, Fernández va desgranar condiments a tenir en compte en la recepta de l’anivellament, com ara l’envelliment de la població i la dispersió. Per ell, si s’avança en la metodologia, hi haurà acord en la calculadora.

Prèviament, el secretari d’Estat d’Assumptes Constitucionals i home de Zapatero en la negociació de l’Estatut, Francisco Caamaño, s’havia mostrat obert a un altre element per al receptari del govern: una clàusula que obligui les comunitats a destinar els diners que rebin del fons de solidaritat a serveis bàsics com són la sanitat i l’educació.

El TC condiciona
Caamaño va criticar les comunitats que fan servir els recursos provinents d’altres autonomies per a “la creació de grans espais culturals” o per sufragar “magnífiques festes de la patrona”. “És injust per a Catalunya, Balears i Madrid”, va dir, passant de puntetes sobre la lentitud del desplegament estatutari. Es va limitar a justificar que el PSOE està en minoria i que hi ha els recursos al TC que fan “més difícil esgotar certes interpretacions” a l’hora d’elaborar “cert tipus de llei”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.