Administracions

ALBERT SERRATS

Alcalde de Bordils

“Hem rebaixat l’endeutament d’una manera dràstica”

Destaca la millora de camins rurals i l’estalvi energètic

Veu com a grans dèficits no tenir depuradora i la disbauxa actual amb els residus

“Primer alcalde del Bordils post-Franco” i “últim alcalde del Bordils pre-República Catalana” es descriu a Twitter. Albert Serrats i Llach (Bordils, 1946) ha estat batlle del seu poble en tres períodes: 1979-1983, 1991-2007 i des del 2011. Històric de CiU, va trencar-hi pel cas Pujol i el 3%. El 2015 va presentar-se per una agrupació d’independents que va obtenir 6 dels 9 edils del ple.
Va tornar a l’alcaldia el 2011, després d’un parèntesi d’un mandat en què el consistori va estar en mans del PSC. El 2015 va repetir victòria. Què destacaria de la tasca realitzada els últims anys a Bordils?
Aquests últims anys no és que hàgim fet moltes coses molt palpables, algunes sí, però sobretot en el que hem fet un esforç, perquè la llei ens hi obligava d’altra banda, és en rebaixar dràsticament l’endeutament. Quan vam entrar, el 2011, ens vam trobar que a l’Ajuntament de Bordils teníem un endeutament d’aproximadament un milió d’euros, que era cap a un 90% del pressupost. En això no assenyalo ni culpables ni no culpables, les coses anaven com anaven, s’havien de fer les coses a base de préstecs i com que la situació econòmica permetia amortitzar-los no hi havia cap problema per fer-los. Doncs ens ho vam trobar i vam començar a restringir i amortitzar endeutament fins que ara hem arribat a 300.000 euros i escaig de deute. Aquesta rebaixa ens permetrà també enfocar, quan hi hagi una mica de recuperació de l’activitat, actuacions mitjanes.
Deia abans que havien fet també algunes coses més palpables, com ara...
Coses petites però que sumen un gran paquet, també vinculat amb la restricció econòmica, és que ens hem dedicat a fer un seguit d’actuacions amb la finalitat d’abaixar consums, com ara renovar tots els llums dels carrers del poble. Ja tenim fets deu carrers i abans de finals d’any en farem dos més. També hem canviat tots els focus del pavelló Blanc i Verd, hem canviat la caldera del pavelló El Torrentó i hem posat nova la caldera del Blanc i Verd, hem posat també leds als semàfors que són de competència municipal... Tot això han estat un cúmul de petites i seguides actuacions que han fet que rebaixéssim dràsticament la despesa en matèria de consum energètic. El que passa és que això a l’hora de la factura no es nota tant com hauria de fer-ho perquè les companyies apugen preus.

Què més destacaria de la tasca feta?

Que a l’escola pública de Bordils cada any hi anem fent algunes millores, petites, però cada any en fem. Antigament les fèiem amb l’ajuda econòmica del Departament d’Ensenyament; ara ja fa anys que ens ho hem de fer sols. Excepte les millores de la cuina, que se n’ocupa l’AMPA, la resta ho paguem tot l’Ajuntament, malgrat que és una agrupació comarcal, que hi ve gent d’altres pobles.
Què s’ha realitzat en l’àmbit urbanístic?
El que hem fet com a obra pública urbanística és una ampliació dels vestidors del pavelló Blanc i Verd. Com que ja fa cinc anys que el Club Handbol Bordils està a la divisió d’honor plata, això ens ha obligat també a adequar les instal·lacions: hem fet vestidors nous, hem restaurat el parquet, s’han fet places per a espectadors minusvàlids, s’ha adequat l’aparcament... El 2017 ens hi vam gastar 200.000 euros fent petites millores.
I més enllà del pavelló?
També hem fet molta recuperació i restauració de camins rurals i agrícoles. Alguns els hem recuperat que estaven ja en desús, altres els hem millorat molt. Hem reasfaltat algun tram de camí rural, per exemple el camí del Molí.
Un cop repassats els projectes ja realitzats, quins creu que són els reptes pendents més importants de Bordils?
Els dèficits principals que hi ha a Bordils en aquest moment són dos, tots mediambientals i greus. Un és un problema molt municipal, que és la gestió i recollida de residus: tenim una disbauxa i una invasió que no sabem com hem de fer-ho. Des que en algun poble veí van aplicar el porta a porta hi ha gent que aquest sistema no se l’ha cregut i venen a Bordils, i això no s’hi comptava. El Consell Comarcal, a través d’una empresa tècnica, està fent un estudi, a Bordils i en altres pobles, per veure quin seria el millor sistema per millorar la gestió dels residus al poble. Estem pendents de veure les conclusions i quin sistema ens aconsella. Ho exposarem al públic perquè la ciutadania també hi pugui dir la seva i al final triï.
I l’altre dèficit mediambiental que deia?
Aquest no és responsabilitat municipal, però ens fa mal al cor igual, i és que no tenim depuradora. Des de sempre, les aigües residuals de Bordils van al Ter. L’Agència Catalana de l’Aigua fa deu anys havia de fer-la, però hi va haver unes reclamacions d’unes entitats i allò va quedar aturat. Després va venir la crisi, l’endeutament de l’ACA..., i ara fa deu anys que esperem. Sabem, perquè ens ho ha dit l’ACA, que estem en la primera fila de la llista d’espera per quan hi hagi una licitació d’instal·lacions, però el que no sabem és quan serà. Això és un dèficit important, perquè som conscients que estem tirant la caca al riu Ter però no podem arreglar-ho de cap manera. L’ACA ha de fer la depuradora. Nosaltres no la podem fer ni l’hem de fer.
Té la intenció de tornar-se a presentar en les eleccions de l’any que ve?
Això no ho vull dir encara públicament perquè primer vull explicar-ho als meus companys de llista.
En tot cas, creu que la política nacional influirà en aquestes municipals?
Cada poble és un petit món dins la nació catalana, és clar que sí, perquè el que hagi de passar a Catalunya serà la suma de moltes petites actuacions. No serà una actuació del govern català, que també, sinó la suma de moltes petites actuacions de moltes administracions, entre elles les locals. Tot són granets de sorra. L’Ajuntament de Bordils no té el pes polític que té el de Figueres, per exemple, però hi ha molts ajuntaments com Bordils a Catalunya i la seva suma és la suma de molta administració i molta ciutadania. A Bordils, si fem cas dels resultats electorals, podem dir que hi ha gairebé un 90% que tria República. Els ajuntaments han de propiciar també que això sigui així.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia