Societat

Més de 100 anys de passió excursionista

La Unió Excursionista de Vic es va crear a partir de la suma de nombrosos grups excursionistes

El que uneix els 1.400 socis que té l'entitat, d'edats i poblacions diverses, és la passió per la muntanya i la natura

L'essènciade l'entitat no ha canviat, però és cert que l'excursionisme s'ha tornat més esportiu i competitiu

Un excursionista és una persona que sent admiració per la natura i el territori, que té ganes de conèixer gent i nous paratges i que procura respectar l'entorn. Aquests són els punts en comú que uneixen els 1.400 socis de la Unió Excursionista de Vic (UEV). És una de les entitats centenàries que hi ha a la capital osonenca i, tot i la pila d'anys de vida que té, els socis que en formen part mantenen la mateixa essència dels que la van crear: la passió per la muntanya.

En tots aquests anys, l'entitat s'ha convertit en una gran família capitanejada per un total de disset presidents. La UEV és l'encarregada d'organitzar actes tan reconeguts a Osona i a les comarques veïnes com ara la cursa de l'Olla de Núria, la caminada popular Matagalls-Vic i l'Aplec de Savassona.

Des de finals del segle XIX i principis del XX, a Vic hi havia una delegació del Centre Excursionista de Catalunya. Es va anar formant, sense cap intenció prèvia, per vigatans que pertanyien a l'entitat barcelonina. Va arribar a tenir delegats com el mossèn Josep Gudiol i Cunill, que va acabar sent una figura cabdal en la institucionalització de l'excursionisme a Vic. Amb els anys, va anar creixent l'afany per la muntanya des del vessant més cultural i va anar prenent cos fins que el 1911 es va crear el Centre Excursionista de Vic, ja com a entitat independent. La reunió fundacional es va fer el 15 d'octubre a la cel·la del temple romà de Vic i va ser promoguda pel mossèn Josep Gudiol i Cunill. La primera excursió, com a centre constituït legalment, es va fer a Sant Fruitós del Grau, a una ermita ubicada a Gurb, a Osona. El president, Pep Bisquert, recorda una curiositat: “Quan vam celebrar el centenari de l'entitat vam fer un acte commemoratiu al temple romà i després vam fer la mateixa excursió. Alguns socis la van fer vestits tal com s'anava fa 100 anys. Van ser uns moments molt emotius per a tots.”

Amb les activitats que es van organitzar per commemorar l'efemèride, es va publicar un llibre sobre els 100 anys de l'entitat que serveix per fer balanç de tot aquest temps i per fer un repàs dels passos que ha anat fent la UEV. En el llibre, titulat 100 anys d'excursionisme a Vic, se citen diverses vegades els butlletins que l'entitat ha publicat periòdicament des del seu inici i que fa arribar als socis perquè estiguin alerta dels esdeveniments programats i les novetats en el món de l'excursionisme. “Aquesta documentació aporta valor afegit a l'entitat. És una sort disposar-ne”, assenyala Bisquert.

Les primeres fites

Lluís Santanach, secretari de l'escola de muntanya, una de les seccions dins de l'entitat vigatana, explica: “La manera de fer de la Unió Excursionista de Vic tampoc ha canviat tant amb el temps. Fèiem gairebé les mateixes activitats, però abans es feia més lent. Les eines que ara tenim, com per exemple el GPS, abans no existien. Les travesses i les ascensions a pics eren més costoses, es tardava més.” Bisquert recorda l'ascensió que un grup de cinc socis van fer el 1919 a l'Aneto. “De fet, va ser la primera pujada a aquest cim de 3.404 metres per part de vigatans. Van tenir dificultats i van tardar més temps que ara. Actualment ens movem amb GPS, internet, plànols..., i disposem de refugis. Costa creure que abans no fos així.” Després de coronar l'Aneto, van arribar moltes més expedicions, algunes a fora de l'Estat espanyol, com la del massís d'Ahaggar, a Algèria; la de la serralada dels Andes, al Perú; la del Kilimanjaro, a Kenya; la del Dhaulagiri, a l'Himàlaia, i l'expedició en bicicleta BTT a Alaska. Bisquert i Santanach també recorden especialment els primers vuit mils que ha protagonitzat la Unió Excursionista de Vic: “Els primers van ser a l'Himàlaia, concretament al Makalu (8.481 metres) i al Broad Peak (8.047 metres).

Activitats esportives

A banda de la tecnologia que ha facilitat les tasques i ha millorat la seguretat de l'excursionista, el que també s'ha afegit a aquesta afició és el vessant més esportiu, amb diverses curses i competicions. “Abans des de l'entitat s'organitzaven aplecs, caminades... Ara, a més d'aquests actes, la societat ens ha empès a organitzar curses de muntanya. Als excursionistes d'ara els agrada la superació personal, les competicions esportives. Evidentment, si no els motivés l'entorn de muntanya, farien el mateix en una pista d'atletisme”, assegura convençut Santanach. Un altre exemple de canvi és el que assenyala Bisquert: “Fa uns anys, es va fer molt popular l'esquí. Va començar a Barcelona i després, amb el temps, va arribar a la comarca. En aquell moment, la UEV s'hi va apuntar. Amb els anys, però, va anar creixent l'afició i al final es va desvincular l'esport de l'entitat i es va crear el Club Esquí Vic.”

En tots aquests anys, la Unió Excursionista de Vic ha anat creixent en nombre de seccions: “En un principi, totes les activitats s'englobaven dins la SAM, la secció d'alta muntanya, però quan va començar la tònica més esportiva es van engegar altres seccions, com la de curses de muntanya, la d'escalada, la d'espeleologia, la d'orientació i l'escola de muntanya. Aquesta última dedicada als més menuts i en format d'activitat extraescolar. Aquest darrer curs, vam haver de posar un límit perquè la demanda creixia.”

Tots dos confessen que esportistes com Kilian Jornet han avivat l'afany per aficionar-se a l'excursionisme, però creuen que tot tornarà a lloc i ho atribueixen al fet de ser una moda. A banda d'això, “sí que és veritat que el nombre de socis ha augmentat en els darrers anys perquè nombroses persones volen participar en competicions i per fer-ho has d'estar federat i associat a alguna entitat esportiva”.

D'entre els 1.400 socis que té l'entitat vigatana, n'hi ha un que destaca per les fites aconseguides. Es tracta de l'alpinista Ferran Latorre, que ja acumula deu cims de 8.000 metres a l'esquena. Bisquert i Santanach també recorden el moianès i soci de l'entitat Joan Colet, que va morir el juliol del 1997 quan intentava pujar al Nanga Parbat, de 8.125 metres, a l'Himàlaia. “Sempre deia que algun dia no tornaria... Era conscient del que suposaven aquestes expedicions, però el feien feliç”, recorden. Com a homenatge, el rocòdrom on es practica escalada, que pertany a la UEV, porta el nom de Joan Colet.

Sant Feliuet de Savassona

Quan es parla de la Unió Excursionista de Vic és impossible no esmentar en algun moment una de les “terres sagrades” per als socis de l'entitat. Es tracta de l'ermita de Sant Feliuet de Savassona, també anomenada Sant Feliu de la Roca, ubicada a Tavèrnoles, Osona.

“Des de sempre, aquest lloc ens l'hem fet nostre. És molt estimat i respectat pels socis. Ens encarreguem de vetllar per la seva bona conservació”, explica l'actual president de l'entitat.

Tot va començar l'any 1960, quan un grup d'excursionistes es van aixoplugar de la pluja dins l'ermita, en aquell moment abandonada i utilitzada com a corral per al bestiar. Mentre estaven al ras, van pensar que aquell edifici era massa preuat per estar en tan mal estat. A partir d'aquell moment, i durant molts diumenges, nombrosos socis de l'entitat vigatana es van dedicar a restaurar-lo. La voluntat dels membres de l'entitat és que les futures generacions es continuïn ocupant de preservar-lo.


UNIÓ

EXCURSIONISTA

DE VIC

ANY DE FUNDACIÓ:

1911

POBLACIÓ:

VIC

NOMBRE DE SOCIS:

1.400

1911
Conversió.
La secció territorial del Centre Excursionista de Catalunya Vella es converteix en el Centre Excursionista de Vic (CEV).
1931
Creació.
Fruit de la unió de diversos grups, es crea la Unió Excursionista de Vic. El CEV hi queda absorbit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.