Societat

Societat

El Penedès va ser un fortí contra les tropes franquistes

Un estudi de l'IEP, el primer d'aquestes característiques de tot Catalunya, certifica que hi ha 66 fosses amb prop de 591 persones enterrades

Els historiadors volen obrir-les per fer-hi “estudis històrics” dels llocs

El pas de les tropes franquistes no va ser “un passeig”

El pas de les tropes franquistes pel Penedès entre el 15 i el 23 de gener de 1939 des de Tarragona a Barcelona “no va ser un passeig”. Les tropes falangistes van haver de superar els fortins del Montmell, primer, i després de l'Ordal, i la resistència en aquests punts va retardar l'avenç de les tropes de Franco uns tres dies i va permetre a molts republicans enfilar el camí de la fugida en direcció a França. El relat històric va fer que els estudiosos de la Guerra Civil de l'Institut d'Estudis Penedesencs, l'IEP, iniciessin el 2006 un projecte per estudiar els llocs emblemàtics de la Guerra Civil i l'octubre de l'any passat, en el marc d'aquest projecte, van començar una recerca per inventariar les fosses que hi ha al Penedès perquè les dades que es tenien fins llavors no corresponien a la lògica del relat històric. La Generalitat només reconeixia 8 fosses al territori. Després de quasi un any de treball, els historiadors i col·laboradors de tots els municipis de l'Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf han enllestit un treball de recerca en què es detallen aquestes fosses comunes, s'inclouen fotografies, s'afegeixen investigacions sobre els cossos inhumats que hi ha i es marca el lloc amb un GPS per a la seva ubicació posterior. El treball de recerca, que ha comptat amb el suport de la direcció general de la Memòria Democràtica, revela que el Penedès té 66 fosses comunes repartides per les tres comarques del Penedès i es calcula que hi ha enterrades unes 591 persones, de les quals 547 són soldats republicans, 20 són soldats franquistes i 24, civils del territori.

El president de l'IEP, Ramon Arnabat, va avançar ahir les dades de l'estudi als periodistes del Penedès abans de la presentació oficial avui al migdia del nou mapa de fosses del Penedès a l'Espai Memorial Democràtic, on es presentarà el nou mapa web de les fosses comunes a Catalunya, que el Memorial Democràtic ha elaborat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya. El mapa web, un projecte pioner a l'Estat espanyol, recull informació detallada de 245 fosses: les 179 que la Generalitat havia estudiat fins ara més 66 de noves incorporades a partir del treball de l'IEP en col·laboració amb el Memorial Democràtic.

Arnabat va explicar ahir que el proper pas hauria de ser la dignificació dels espais, la seva senyalització i la creació de recordatoris amb els noms de les persones inhumades. Un altre dels projectes en què treballarà ara l'entitat serà l'impuls de projectes científics per estudiar les fosses “amb finalitats històriques”. Els historiadors asseguren que aquesta seria l'única manera d'obrir les fosses tenint en compte que el 51% del cossos inhumats encara estan sense identificar.

Nou llibre de ‘Tots els noms', el dia 25 d'aquest mes

L'IEP presentarà el 25 d'aquest mes el llibre definitiu del projecte Tots els noms, on es detallen els noms de totes les persones identificades que van morir durant la Guerra Civil, unes 3.700.

Subirats i Olesa de Bonesvalls, llocs on hi ha més fosses

L'estudi certifica que Subirats és el municipi que té més fosses, 14 fosses repartides pel municipi, el 21% del total. El segueix Olesa de Bonesvalls amb 5 fosses repartides en diversos punts.

Fosses que reflecteixen una batalla desigual

El nombre de fosses i els cossos que hi ha reflecteixen la desigualtat de forces que hi va haver. Si hi ha 547 soldats republicans enterrats només n'hi ha 20 de franquistes repartits en 5 fosses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.