Societat

Patrimoni

Trinxeres del 38

L’Ajuntament de Soriguera, al Pallars Sobirà, recupera trinxeres construïdes fa 85 anys, durant la Guerra Civil

El conjunt, a Sant Joan de Vilamur, és un dels més ben conservats del Pirineu català

Fa 85 anys, després de la batalla de Terol i amb la derrota i consegüent retirada dels republicans, Franco va decidir que les seves tropes comencessin a avançar cap al Mediterrani. L’ofensiva d’Aragó, com es va conèixer aquella operació, va portar el seu exèrcit fins a les portes de Catalunya. A començament d’abril, van caure Lleida, Balaguer i Tremp. Cap al sud, l’Ebre i el Segre es van convertir en la frontera entre els dos bàndols, però al nord els franquistes van travessar la Noguera Pallaresa i van passar a controlar el riu i també la carretera de Balaguer, que era l’única via de subministrament de les tropes situades més a munt, ja que el túnel de Viella encara no estava acabat. Així es va establir el front del Pallars, on hi va haver combats fins a finals d’any.

L’objectiu principal de les tropes franquistes va ser defensar el riu, ja que, d’una banda, les centrals elèctriques eren una font d’energia bàsica per a la República i, de l’altra, tenint en el seu poder els embassaments podien obrir comportes i fer créixer els cabals més al sud si calia endur-se per davant l’enemic.

Per aquest motiu es van fer forts i van preparar espais defensius: búnquers, trinxeres, parapets, nius de metralladores... Al terme municipal de Soriguera, concretament al tossal de San Joan de Vilamur, es troba un dels espais bèl·lics d’aquella època més ben conservats de tot el Pirineu. S’està recuperant per iniciativa municipal i ja ha permès recuperar més de 200 metres de trinxeres i altres elements defensius.

Com vivien els soldats

La tasca de recuperació està dirigida per l’arqueòleg Xavi Sánchez, mentre que l’impulsor de tot aquest projecte és l’historiador Oriol Riart. “L’any 2088, ja hi va haver una primera actuació, però no va tenir continuïtat. L’objectiu és aconseguir que totes aquestes restes puguin permetre als visitants fer-se una idea de com era la vida dels soldats durant la Guerra Civil”, explica Riart.

De moment, l’excavació arqueològica ha resseguit la línia de trinxeres originals, la que els soldats franquistes van excavar quan van arribar al Pallars, a l’abril del 1938. S’ha aconseguit arribar als nivells de fondària que van excavar aquells soldats, però Riart deixa clar que no es tracta de trinxeres com les que coneixem de la primera Guerra Mundial, sinó que són molt més estretes. Durant els treballs –que s’han pogut fer perquè, malgrat haver-se perdut els esvorancs de les trinxeres, el traçat encara s’intuïa–, s’han localitzat moltes restes de munició, carregadors de metralladora i també restes de ferro, que segurament els soldats utilitzaven per fer tancats.

A banda, també s’han trobat restes humanes, però no són d’aquella època. S’ha pogut establir, gràcies a la feina dels arqueòlegs, que les restes pertanyen a un antic cementiri medieval que es troba just a sota d’on es va aixecar complex defensiu del 38. El més provable és que els mateixos soldats que van excavar les trinxeres regiressin les tombes en fer-ho, i per això ara han aparegut els ossos.

Tal com explica Oriol Riart, recuperar aquest vestigis farà més fàcil que els visitants es puguin apropar a la història del que va passar en el front del Pallars, des del seu mateix escenari. Així, sobre el terreny es podrà conèixer com s’estructurava una posició defensiva i com funcionava. Segons Riart, la dotació de personal militar destinat a l’espai de resistència de Sant Joan de Vilamur solia ser com a companyia, és a dir entre 85 i 100 soldats, dividits en tres seccions. En aquesta zona en concret, no hi va haver batalles, va quedar en segona línia del front, i els enfrontaments es van produir en altres zones muntanyoses.

A banda de recuperar la línia de les trinxeres, els responsables del projecte confien aconseguir una subvenció de la Diputació de Lleida per poder-ne consolidar els murs i també millorar els búnquers. Actualment, només en queden set dels nou que hi havia. “És interessant que la gent pugui veure que tot aquest complex va ser cavat a pic i pala pels soldats mateixos. Van començar a construir els búnquers l’agost i el setembre del 38. Estan pensats per passar-hi l’hivern i resguardar-se del mal temps i tenen xemeneies”, indica Riart, que insisteix que, malgrat la importància d’aquests vestigis, encara són poc coneguts. Per això també s’han col·locat plafons informatius, es fan visites guiades a l’estiu i s’ha preparat una guia didàctica per a escoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.