Infraestructures i serveis

Blanes, contra el “greuge” del cànon de l’aigua de l’ACA

L’alcalde demana a l’ens una fórmula per abaratir el rebut de dessalinitzar, comptant que “suporten” la planta de la Tordera

L’ACA diu que no fan exempcions a cap municipi

Pel municipi, s’ha de compensar la presència de la dessalinitzadora

L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, ha traslladat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la reivindicació d’obtenir una rebaixa del cànon que grava cada metre cúbic consumit pels abonats del municipi. “Paguem un dels rebuts d’aigua més elevats de les comarques gironines”, argumenta el batlle, i ho atribueix a la tarifa extra pel recurs de l’aigua de mar potabilitzada a la dessalinitzadora de la Tordera, un tractament que consumeix força energia elèctrica. De moment, però, fonts de l’ACA no es mostren partidàries de fer excepcions: “A cap municipi de Catalunya se li aplica cap compensació ni reducció” sobre el cànon hídric.

La petició, traslladada recentment al nou director de l’ens des d’inicis d’estiu, Samuel Reyes, és de fet un nou intent de pal·liar un “greuge” que Canosa aprecia respecte a d’altres municipis de l’entorn de la planta. Tampoc no els vol assenyalar amb topònims, però l’alcalde blanenc defensa que, a més de suportar la presència de la infraestructura dins del seu terme, comprèn “molts metres cúbics d’aigua dessalada, i se’n consumeixen molt pocs d’aigua de pous”, mentre que altres poblacions, segons Canosa, recorren en major mesura a l’aigua de captacions freàtiques repartides a banda i banda del tram baix del curs fluvial.

Aquesta dinàmica, segons l’alcalde de Blanes, posa en risc els nivells de l’aqüífer, que si es buida d’aigua dolça, s’anirà reomplint amb aigua de mar, una amenaça que comença per les dues poblacions que comparteixen desembocadura –Blanes, pel costat gironí, i Malgrat i Palafolls, a la riba de les comarques de Barcelona–. Per Canosa, tampoc es tracta de penalitzar altres poblacions, sinó de reconèixer “el cost que suposa per a Blanes la presència d’una infraestructura d’abast regional”, i que preveuen ampliar –vegeu tema complementari a la plana següent–. La solució plantejada per Blanes seria equiparable a la dels municipis que reben subvencions per la presència de centrals nuclears, o fins i tot, dels que ara troben a faltar els ingressos que reportaven en concepte d’IBI les autopistes de peatge on al setembre van caducar les concessions privades.

Ja tributa i paga IBI

L’ACA, però, sosté que “la dessalinitzadora de la Tordera és una actuació d’interès prioritari, i que té un benefici directe en el municipi com a la resta del país” i, “a més, és una infraestructura que ja aporta ingressos al consistori a través de l’IBI”, de manera que descarta per ara obrir la porta a exempcions en el cànon.

Al municipi, la reivindicació sobre l’encariment de l’aigua ve de lluny. Fa una dècada, els municipis del tram baix ja van malfiar-se de l’aturada de la dessalinitzadora per estalvi de despesa energètica, en plena crisi i un cop superats els episodis de sequera del 2007 i 2008. Va ser els anys 2011 i 2012, i tant Blanes com Palafolls es van queixar que continuessin pagant l’aigua a preu del fluid dessalinitzat, i l’ACA va defensar que la planta funcionava, tot i que només per atendre les puntes de demanda a l’estiu.

El 2014, el ple de Blanes també va aprovar, amb unanimitat de tots els grups, una moció per reclamar que el cànon de la dessalinitzadora es deixés de cobrar de manera automàtica, si el funcionament de la planta estava interromput. L’ACA va dir que aleshores funcionava, però l’any passat, el Glòria es va endur canonades d’alimentació i retorn.

LA XIFRA

3
milions
dels 6 pendents en inversions per l’ACA, inexecutables, volia recuperar Blanes com a compensació.

LA DATA

2008
es va signar
el conveni entre l’ACA i el consistori, amb 12 milions d’inversions previstes pendents d’executar en part.

La dessalinitzadora s’ampliarà per quadriplicar la capacitat de producció

E.A

La planta dessalinitzadora de la Tordera es va posar en marxa el 2002, amb una capacitat de producció d’aigua potable de 10 hm³ (10.000 milions de litres) anuals, que després de la greu sequera entre 2007 i 2008 es va duplicar fins als 20 hm³ per any. La destinació final de l’aigua produïda es reparteix entre els municipis de la zona costanera de la comarca de la Selva amb els municipis de Blanes, Lloret i Tossa, a més dels de l’Alt Maresme.

En previsió, però, de la possible reducció de pluges pel canvi climàtic i per alliberar pressions en l’aqüífer de la Tordera o restar-ne al sistema dels rius Ter i Llobregat, el govern de la Generalitat preveu quadriplicar el volum d’aigua dessalinitzada a la planta en els pròxims anys, elevant-ne la capacitat fins als 80 milions de metres cúbics d’aigua de mar anuals que serien potables.

A la primavera, el govern va acordar el primer pas per a l’ampliació: una campanya de reconeixement geotècnic als terrenys ja definits al POUM perquè pugui estendre’s cap a nous espais al voltant de la llera de la Tordera, fet que implica sondejos, assajos de penetració dinàmica i extracció de mostres del terreny.

Pel que fa a la localització definitiva, el govern conclou que es determinarà sobre el terreny, intentant sempre minimitzar les possibles afectacions. en l’entorn d’una zona en què els municipis afectats treballen, després de refer-se del temporal Glòria –que ja va forçar una inversió extraordinària de 5 milions per reparar canonades malmeses per l’onatge– i amb un delta fluvial que creix, per consolidar un espai natural protegit.

Pel govern català, és una actuació “estratègica” de la planificació hidrològica, ja recollida en el programa d’inversions quadriennal 2019-2023 i que, segons reconeixia el mateix executiu, que comportarà una inversió al voltant dels 220 milions per alliberar, en aquest cas, sobretot cabal del riu Ter. Però Canosa, que no s’oposa a la infraestructura, recorda que les salmorres –sals i llims concentrats per l’activitat– desemboquen davant de la costa blanenca i, en part, poden arribar a empitjorar la qualitat de les aigües.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia