Administracions

La Jornada Lluís Maria de Puig versarà sobre el dret d’asil

La novena sessió se celebrarà a El Modern, amb el tema central vinculat al context actual del conflicte bèl·lic a Ucraïna

La ponència central serà a càrrec de la directora de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats

L’Ajuntament de Girona organitza la 9a edició de la Jornada Lluís Maria de Puig, que tindrà lloc el pròxim dijous 5 de maig, a partir de les sis de la tarda a El Modern, segons una nota feta pública ahir. El lema d’aquest any és i l’esdeveniment es vincularà al context actual que pateix la regió europea amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna. Enguany, l’acte coincidirà amb la celebració del desè aniversari de la mort del polític i historiador que dona nom a la jornada.

L’activitat comptarà amb diverses intervencions, entre les quals la del tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí, que donarà la benvinguda a les persones assistents i clourà l’acte. La ponència central serà a càrrec de la directora de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) per Europa Central entre el 2013 i el 2021, Montserrat Feixas. L’acompanyarà el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer.

L’Ajuntament de Girona organitza des del 2013 la Jornada Lluís M. de Puig amb l’objectiu de contribuir al record i homenatge a la seva figura. El gironí Lluís Maria de Puig va presidir l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa entre el 2008 i el 2010. Precisament el 2016, Girona va rebre el Premi d’Europa que concedeix aquest òrgan. Any rere any, les jornades han servit per debatre i reflexionar sobre temes d’abast europeu.

Historiador i polític

Llicenciat en Història, Lluís Maria de Puig (Bàscara,1945) va estudiar a Girona, Barcelona i París (Sorbona). Va ser professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. Va ser autor de 18 llibres d’història, coautor en una desena més i autor de multitud de treballs acadèmics publicats, així com d’articles d’opinió a la premsa internacional i també del nostre país. Per la seva obra acadèmica ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Constança. Entre les seves obres hi ha les biografies de Carles Rahola i Josep Tarradellas.

Militant de Convergència Socialista de Catalunya en 1974, posteriorment del PSC-PSOE i de la UGT. Participà en l’Assemblea de Catalunya. Membre de l’Executiva Nacional del PSC i membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa pel Grup Socialista i president de la Comissió de Cultura, Ciència i Educació. Va tenir responsabilitats institucionals en la política europea i internacional com a president de l’Assemblea de la Unió europea occidental (fins al 2000) i de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa (fins al 2010).

Ha estat diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996 i 2000. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou senador per l’Entesa Catalana de Progrés.

Des de desembre de 2010 era president del Consell Català del Moviment Europeu i vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, president de l’Associació catalana de cooperació universitària internacional (WUSMED) i president honorari de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Va morir a 67 anys, el 12 de desembre de 2012 a Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.