Política

política

El Congrés no anul·la l’amnistia i repta el Senat a anar ara al TC

Després del fiasco d’haver invitat la Comissió de Venècia a Madrid i que aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa avalés l’amnistia en contra del que la invitació pretenia, el PP viu actualment un segon dubte existencial: acudir ara al Tribunal Constitucional i córrer el risc d’un segon gol en pròpia porta i que el primer pronunciament de l’alt tribunal sobre la llei d’amnistia sigui també favorable? Enmig d’aquests dubtes existencials del PP, la mesa del Congrés es va plantar ahir en defensa pròpia i va acordar el rebuig del requeriment del Senat d’anul·lar la llei d’amnistia tramitada a la cambra baixa amb la majoria del PSOE (3) i de Sumar (2) davant el PP (4). D’acord amb l’informe dels lletrats del Congrés, la tramitació compleix la “presumpció de constitucionalitat” i el requeriment del Senat ha de ser rebutjat perquè és “improcedent”, però el PP no es conforma amb el cop de porta del Congrés, i el PSOE va un pas més enllà i desafia el Senat –en mans de la majoria absoluta del PP– a acudir ara al TC. “Els invitem que ho facin perquè estem segurs que tot el que s’ha realitzat per part del Congrés és correcte”, formalitzava el repte el vicepresident primer del Congrés, el socialista Alfonso Rodríguez Gómez de Celis.

Després de constatar el cop de porta del Congrés al Senat –la presidència de Francina Armengol tenia l’opció fins i tot d’obviar el conflicte de competències i no respondre-hi, però no s’ha volgut alimentar la narrativa del presumpte conflicte que patrocinen els populars des del Senat–, el PP desfulla ara la margarida del següent pas sabent que fins ara cada maniobra li ha servit per conquistar titulars efímers però no per alterar en res el dia a dia de la llei d’amnistia. Des d’ERC i Junts, de fet, sempre han interpretat el conflicte de competències i la idea d’anar al TC com l’intent desesperat del PP d’espolsar-se la pressió de Vox, que exigia no tramitar la llei al preu de prevaricar. Segons el popular José Antonio Bermúdez de Castro, vicepresident segon del Congrés, Armengol va cometre una arbitrarietat pel fet de dirimir a la mesa del Congrés (9 membres) un prec del Senat que ell creu que s’hauria d’haver votat al ple del Congrés amb els 350 diputats perquè “el conflicte és entre plens”. I el president del Senat, Pedro Rollán, gosava alliçonar al Congrés que només el ple té dret a respondre-li. Es dona la paradoxa que el que es resol és la queixa del Senat per rebre el text d’una llei que entén que és una reforma constitucional encoberta, i en nom del PP qui al seu dia va anunciar el conflicte i va posar el crit al cel en primer lloc per la indefensió va ser Miguel Tellado –portaveu al Congrés i mà dreta d’Alberto Núñez Feijóo– des del Congrés abans que ho fes la teòrica indefensa, la portaveu del PP al Senat, Alicia García.

Aliena als cops d’efecte, la llei d’amnistia continua la tramitació en la ponència Constitucional-Justícia del Senat –ahir hi compareixien els catedràtics Manuel Cancio (a proposta d’ERC i que és favorable a l’oblit penal) i Enrique Gimbernat (a proposta del PP i que s’hi oposa)– i el Senat preveu esgotar el temps i retornar-la el 16 de maig al Congrés, que aixecaria el vet i l’aprovaria definitivament al ple del 23 de maig per a la seva publicació final al BOE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.