Política

Biden xoca amb les urnes

La derrota en un feu demòcrata ratifica la pèrdua de credibilitat del president i afebleix el partit de cara als comicis del 2022 al Congrés

El revés és un clar avís als progressistes, en plena batalla interna per gestionar el país

L’alegria de fa un any en els feus demòcrates per la victòria de Joe Biden en les presidencials nord-americanes contrasta avui amb la desfeta que han patit en dos d’aquests bastions, Virgínia i Nova Jersey, on, a falta de l’escrutini definitiu, hi ha un empat tècnic en aquest darrer estat amb un marge molt curt a favor dels republicans. Una sacsejada que posa en dubte, un cop més, la credibilitat del president Biden i que reflecteix la divisió interna que viu el partit a un any de les eleccions al Congrés.

La desfeta més sonada de dimarts va ser a l’estat de Virgínia, on els comicis s’havien plantejat com un referèndum en clau nacional i on el candidat republicà, Glenn Youngkin, va tombar amb solvència el demòcrata, Terry McAuliffe en la lluita per a governador. I ho va aconseguir amb un rècord de participació en les urnes, fet que el converteix en el governador més votat de la història a Virgínia.

Fa només un any, en el combat entre Biden i Trump, els demòcrates van noquejar els republicans per 10 punts de marge. Els republicans no guanyaven uns comicis estatals a Virginia des del 2009. Una victòria que va ser l’aperitiu dels resultats en les eleccions al Congrés de l’any següent, en què els demòcrates van perdre el control de la Cambra de Representants quan aleshores Biden n’era el vicepresident. Els republicans han basat el seu triomf a Virgínia a distanciar-se del discurs agressiu de Trump per recuperar els votants moderats que van optar per Biden en les presidencials i mobilitzant la participació de zones rurals. Els demòcrates, en canvi, van patir la baixa popularitat que està tenint Biden al capdavant del país.

Més simptomàtics són els comicis a Nova Jersey, pendents de comptabilitzar les darreres paperetes i en espera de conèixer el guanyador definitiu. En un estat on els demòcrates sempre s’han imposat a plaer, veuen com el marge s’estreny i perilla la victòria. L’actual governador, Phil Murphy, ho tenia tot de cara per assegurar-se la reelecció, però el republicà Jack Ciattarelli el superava per ben poc (1.200 vots més) en el darrer recompte fet públic.

Alcaldes afroamericans

Si es confirmés el sorpasso dels republicans a Nova Jersey, seria un indicador més que els conservadors treuen petroli d’allà on fins fa un any era simplement impensable.

Més enllà de Virgínia i Nova Jersey, els demòcrates es van imposar a les principals ciutats d’arreu del país. Així, tres alcaldies –Nova York, Boston i Pittsburg– han registrat victòries històriques. No pas per l’intercanvi de poder entre demòcrates i republicans, sinó perquè totes tres seran liderades per candidats afroamericans. Ed Gainey serà el primer alcalde negre de la història a la ciutat de Pittsburgh i Eric Adams, el segon alcalde negre de Nova York, mentre que Michelle Wu s’ha convertit en la primera dona de la història que liderarà Boston després de 200 anys amb un home al capdavant de la ciutat.

Tres casos que posen en relleu la lluita permanent de la societat afroamericana. Enmig de la polarització partidista que ha esllavissat el país, encara hi ha molts votants nord-americans disposats a canviar d’opció política. Un fet que pot obrir una nova mirada de cara a les presidencials del 2024.

LA DATA

2009
Victòria
republicana en els comicis de l’estat de Virgínia, un triomf que els va obrir la porta del Congrés el 2010.

Minneapolis tria no abolir la policia

Quim Miró

Minneapolis, la ciutat on va ser assassinat l’afroamericà George Floyd, ha rebutjat la dissolució de l’actual model policial. En una consulta popular, un 56% es va oposar a crear un nou Departament de Seguretat Pública, una policia més social i sense precedents als EUA, que substituís l’actual. El debat policial a Minneapolis arrenca amb la mort de Floyd a mans d’un oficial, fet que va posar davant del mirall la superioritat policial i va empènyer la societat nord-americana a exigir canvis en el model de regulació del cos. El resultat de la consulta també s’explica per l’increment de delictes violents a Minneapolis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia