ERC abaixa el to sobiranista per oferir un pacte a Colau
L’equip negociador d’Ernest Maragall proposa formalment a Barcelona en Comú formar un govern de dos
La llibertat dels presos i un nou referèndum queden en un segon pla de la negociació
El mateix dia que el president de la Generalitat, Quim Torra, demanava públicament que Barcelona tingui un govern independentista, Esquerra Republicana va entregar ahir un document a Barcelona en Comú per governar conjuntament la ciutat, amb una estratègia que deixa definitivament al marge tota possibilitat que Junts per Catalunya entri al govern i que posa en primer pla l’argumentari progressista al davant dels objectius sobiranistes.
La reunió d’ahir entre els equips negociadors d’ERC i els comuns va suposar un punt d’inflexió pel fet que la candidatura d’Ernest Maragall ha passat de negociar “un acord d’investidura” –tal com va dir el mateix cap de llista la setmana passada– a oferir un acord de govern estable, tal com va especificar el regidor republicà Jordi Coronas. L’objectiu és clar, sumar els vint regidors que sumen entre ERC i Barcelona en Comú per formar un govern estable que voreja la majoria absoluta.
La proposta republicana queda concretada en un document de vuit punts que va molt més enllà d’un altre document que ERC ja va entregar als comuns divendres de la setmana passada i que consistia en un mer resum de la proposta programàtica de la candidatura d’Ernest Maragall. En canvi, des d’ahir Barcelona en Comú ja sap que ERC els vol com a socis per formar un govern municipal que posi l’accent en les polítiques progressistes i de ciutat i, en aquesta línia, proposa un ajuntament que converteixi en “polítiques centrals la lluita contra les desigualtats”.
En l’ordre com s’expliquen les coses al document lliurat ahir, ERC proposa –en primer lloc– lluitar contra l’emergència habitacional i climàtica, impulsant una transformació social de “caràcter progressista”, i deixa per al final la idea que el govern “es comprometi igualment en la defensa dels drets i les llibertats, avui en greu risc de veure’s limitats i vulnerats”.
En el seu discurs públic, Maragall sempre anteposa els eixos programàtics vinculats als plantejaments progressistes als de l’ideari independentista. La setmana passada, en ser preguntat específicament per aquest fet, va respondre que l’ordre dels factors no altera el producte i que posava al mateix nivell la reivindicació sobiranista, però el cert és que, al document lliurat ahir, en comptes de parlar de sobirania o independència es parla de “defensa de drets i llibertats” i d’orientar l’acció institucional amb l’objectiu d’“obtenir la llibertat dels presos i preses”, el seu retorn i “la celebració d’un referèndum perquè els catalans i les catalanes puguem decidir el futur polític del nostre país”.
La proposta formulada ahir es basa a respectar el resultat de les eleccions que, tot i donar els mateixos 10 regidors a ERC i a Barcelona en Comú, va donar el primer lloc en nombre de vots als republicans. Això suposa que des d’Esquerra no es preveu cap altra cosa que no sigui que Ernest Maragall ocupi el que li correspon de manera “legítima”: l’alcaldia, i que la resta del govern s’organitzi en funció de la representativitat obtinguda a les urnes.
LA XIFRA
Els comuns insisteixen: tripartit
Tot i l’optimisme amb què ERC afronta les negociacions, fins ahir la resposta que han trobat del costat de Barcelona en Comú és sempre la mateixa; articular un pacte a tres incorporant-hi el PSC, amb una reformulació moderna del govern tripartit. Des d’Esquerra es descarta absolutament aquesta possibilitat, i encara més després que Jaume Collboni hagi desestimat trobar-se amb Maragall abans del 15 de juny, dia en què s’ha d’elegir alcalde. Mentrestant, els comuns encara no han descartat acceptar els vots de Manuel Valls per fer alcaldessa Colau. Ahir, a aquesta estratègia s’hi va afegir el partit de Ramon Maria Espadaler, Units per Avançar, que ha fet coalició amb el PSC i que aposta per un alcalde no independentista.