L’estrany cas de l’acord fantasma de Barcelona

Des que es va posar data al referèndum, tots els ulls es van posar en Barcelona i Ada Colau. La col·laboració de la capital és condició sine qua non per a l’èxit de qualsevol estratègia independentista, i l’alcaldessa sempre ha estat esquiva a l’hora d’avalar el guió sobiranista.

Colau va esgrimir primer la falta de garanties de la convocatòria per no aclarir què faria, però el 14 de setembre va anunciar un suposat acord amb Puigdemont perquè a Barcelona es pugui participar “sense posar en risc institució ni servidors públics”. L’anunci es feia coincidir amb la difusió d’un informe del secretari municipal que advertia que, en cas de “realitzar actuacions que permetin la preparació i/o celebració del referèndum”, inclosa la cessió de locals, l’alcaldessa, el consistori i els seus treballadors podrien haver d’afrontar accions penals.

El PSC, soci de Colau per a qui la col·laboració de l’Ajuntament amb l’1-O seria traspassar una línia vermella, nega l’existència de cap pacte, mentre que l’alcaldessa i el seu número dos, Gerardo Pisarello, reiteren que l’entesa es limita a un compromís verbal de la Generalitat que tot es farà sense implicar el consistori. La posada en servei del web on es poden consultar els centres de votació ha afegit més confusió entorn d’aquest acord fantasma, perquè hi surten espais municipals. Cap de les parts ha explicat aquesta circumstància. És clar que mentre els centres només apareguin en una llista, el consistori no està fent res, com va matisar dijous el tinent d’alcalde socialista Jaume Collboni a Betevé. Una altra cosa és que diumenge vinent arribin a obrir.