Opinió

LA GALERIA

Girona i el cinema

Els més carregats d'anys, encara recordem
el rodatge
d'‘El canto
del gallo',
amb Francisco Rabal de protagonista

Amb la tria del casc històric de Girona com a escenari exterior dels nous episodis de la coneguda, i celebrada, sèrie nord-americana Game of thrones, és a dir, Joc de trons, la ciutat recupera aquell encís fotogènic que tantes vegades ha captivat els buscadors de localitzacions, siguin cinematogràfiques o televisives, alguns espots publicitaris inclosos. Molts gironins deuen recordar els rodatges de pel·lícules com ara Mi general, l'any 1987, amb Fernando Fernán Gómez fent de militar, i El perfum, l'any 2006, amb Dustin Hoffman. I alguns, els més carregats d'anys, encara recordem el rodatge pels carrers del Barri Vell, l'any 1955, d'El canto del gallo, amb Francisco Rabal de protagonista. Era la història d'un jove capellà en un país dels anomenats satèl·lits de l'URSS, o sigui, amb règim polític comunista, que primer amaga la seva condició de sacerdot per evitar que el matin, però acaba sacrificant-se. Atesa l'època en què es va filmar, tenia tots els beneplàcits del règim franquista, i més encara perquè la productora, Aspa Films, era de l'Opus.

Si no ho recordo malament, el país comunista en qüestió era Hongria, i això va obligar a retolar tots els establiments gironins que hi apareixien en hongarès. A la plaça de les Castanyes, per exemple, una de les botigues lluïa un rètol amb la paraula “Petzold”, i en un altre es podia llegir “Sopron penzio. Utazok es, alando lakok”. La productora va contractar joves gironins per convertir-los en un escamot de soldats que anava a caçar anticomunistes. Una de les localitzacions van ser les escales de la pujada de Sant Domènec, on, 51 anys més tard, també s'hi van rodar algunes escenes d'El perfum. Amb Rabal vaig estrenar-me com a entrevistador, gràcies a la revista Usted, que dirigia Jaume Sureda i Prat, i en la qual jo col·laborava, de franc i amb només 17 anys. La trobada va ser a l'hotel Peninsular, i haig de dir que l'actor era una persona molt accessible, cosa que em va facilitar força la feina, tenint en compte que jo era un inexpert principiant. Catorze anys després, Rabal va pujar algun cop a Girona, per fer el toc al bar L'Arc, mentre es rodava, als boscos cremats de Llagostera, Después del diluvio –dirigida per Cinto Esteva, membre de la històrica Escola de Barcelona–, en què compartia protagonisme amb Quico Viader i Mijanou Bardot, la germana petita de Brigitte. Quins temps!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia