Opinió

Els miralls de la Ficció

Se'n va el caiman

És curiós el gir que Moretti ha fet d'‘Il caimano' a ‘Habemus Papam'

L'any 1996, durant les eleccions que varen donar la victòria a Romano Prodi, líder de l'Unione, enfront de Silvio Berlusconi, Nanni Moretti va estrenar una pel·lícula anomenada Il caimano. En ella, Moretti va partir de la idea de que a Itàlia estaven passant coses que eren considerades com a normals però que resultaven inacceptables per a una democràcia. Moretti denunciava d'aquesta manera la política de Silvio Berlusconi mentre creava una ficció al voltant de la pujada al poder d'una figura que abans havia controlat els mitjans de comunicació. Il caimano es preguntava constantment quin actor podria ser capaç d'interpretar el paper de Berlusconi i en l'escena final donava la resposta, convertint-se el propi Moretti en una rèplica del líder polític. La pel·lícula es transformava en un relat de terror sobre un país que entenia el poder com a forma de corrupció. Romano Prodi va ser dos anys president fins que el Senat va renovar la confiança a la figura de Berlusconi.

Uns anys, després quan Il caimano era denunciat, no només per la seva política corrupta sinó per les seves orgies i escàndols sexuals, Moretti va filmar una pel·lícula sobre el Vaticà, que per estranyes circumstàncies acaba de coincidir a la cartellera amb la dimissió de Berlusconi. Resulta curiós el gir que Moretti ha fet d'Il caimano a Habemus Papam. En aquesta segona pel·lícula, la qüestió ja no radica en la denúncia de qui governa, sinó en la reflexió de per què a Itàlia ningú pot liderar una idea política forta, ja que s'ha generat un fort problema de manca de compromís i de responsabilitat davant del poder. Moretti utilitza el Vaticà de rerefons per construir una faula en què ens parla de com un dels problemes greus de la societat és la manca de lideratge. La imatge televisiva del nou President italià, Mario Monti, intentant assumir el poder per treure Itàlia de la crisi només ha fet que expandir-se aquests dies amb la imatge del cardenal Melville (Michel Piccoli), l'home que és elegit papa i que abans de sortir al balcó del Vaticà té un atac de pànic davant la idea que cal prendre decisions. No sé quines decisions prendrà Monti, però assumir el poder després del llegat Berlusconi, converteix Monti en modern Batterbly, aquell personatge creat per Hernan Melville que no parava d'afirmar: “Preferiria no fer-ho.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.