Opinió

LA GALERIA

El retorn de Lartsinim

Jaume Ministral, que va navegar sovint contra corrent, és
una figura d'èxit innegable

Ha tornat a les llibreries J. Lartsinim amb la reedició de la novel·la El caso del psicoanálisis, publicada l'any 1949 per Editorial Molino, que va reunir a la col·lecció Biblioteca Oro els grans noms de la novel·la policíaca internacional. Era la primera entrega d'una sèrie protagonitzada per un singular investigador, Ludwig van Zigman, psiquiatre de professió i deixeble de Sigmund Freud, i l'autor era gironí.

Darrere aquest Lartsinim vagament anglosaxó –un pseudònim, és clar– s'hi amaga Jaume Ministral: mestre, escriptor, guionista de ràdio i televisió. Un home versàtil i de talent que, provinent de l'ensenyament, la pedagogia i el món editorial, va triomfar en els mitjans de comunicació però sempre en un discret segon pla, com un tramoista necessari, però tramoista. Ministral, que va navegar sovint contra corrent, és una figura d'èxit innegable –guionista de Joan Capri i les sèries del Dr. Caparrós, per exemple– que sembla haver estat sempre en una posició inadequada per acabar d'assolir el pòdium: perifèric a la capital i capitalí a casa, massa liberal per a la faixa moral i política del franquisme i massa conservador a la Transició, massa interessat en gèneres populars per ser un intel·lectual circumspecte, massa tot.

Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de llengua espanyola a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, tintinòfil i tintinòleg, amant dels tebeos, la novel·la popular i la cultura pulp en general, ha tingut cura de l'edició i ha escrit la introducció i l'epíleg que acompanyen la novel·la, publicada a la col·lecció Polar de Curbet Edicions. La mateixa editorial, a Biblioteca Valvi, va recuperar recentment Ciutat petita i delicada, probablement l'obra literària més remarcable de Ministral, un retrat crític i irònic, però entranyable, de Girona.

Sovint es va sentir maltractat, sobretot a Girona. Se sentia –escriu– “un fòssil entre alegres meduses”. En una carta a Narcís-Jordi Aragó, aleshores director de Presència, es lamenta: “[…] potser s'ha negligit tota persona nascuda abans de 1960. […] a Girona o a fora no hi ha algú de més de 23 anys que valgui encara la pena aprofitar?” (Revista de Girona, número 194, maig-juny de 1999). La recuperació de la seva obra en la seva justa dimensió, començant per les novel·les de gènere de J. Lartsinim, no seria un mal començament per arribar en bones condicions a la celebració del centenari del seu naixement, l'any 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.