Articles

El Mateuot

Volia parlar del papa.
La carcúndia d'esquerres ens resulta tan pestilent com la de dretes. M'he trobat amb un bon noi esgarrifat perquè en els dies de crisi que patim, ens rebentarem els quartos donant al papa nogensmenys que cava i crema catalana. Bon profit i amén.

Deia que volia parlar del papa i del seu pas per casa.

Però he de parlar d'una de més grossa.

Se'ns ha mort el Mateuot.

El minyó era nat nogensmenys que a Puig-reig, on poc en resta del castell d'en Guillem de Berguedà o de les fàbriques de fa quatre dies. El Mateuot fou un bordegàs de carrer i pinya com qualsevol altre. Però als dotze anys, diria que als dotze anys, va entrar en el camí de la levítica en el mai prou lloat seminari de Solsona.

Vinga llatí i perfecció de llatí. Vinga llatí. Vinga filosofies i vinga teologies. En els darrers anys de bacallà i cigrons, mestre Mateuot va treure totes les llorigades que donava la casa. Era un cap de brot.

Seguint els usos i costums del casalici, el nostre home havia d'anar a Roma per acabar-se de llorejar. No l'hi van enviar.

La clericalla té les seves lleis no escrites, més acomplertes que el dret canònic. Una d'elles és enviar a les papals algú que pinti per a bisbe. Vull dir que, endemés de llorers, el romà ha de ser pietoset, endreçadet i un punt garneu. El Mateuot tenia més fe que pietat, vestia barrip-barrap i deia les coses pel seu nom.

I ja me'l teniu de vicari, després voltant el roc i fent el tomb pels racons del bisbat, professor a l'Escola del Treball, rectoràs de Berga. I pataplam, acabant-les a cal Bassacs.

Hi ha passat anys, envellint a la quieta, viscut en una soledat que ell se sabia. Generós a cor obert, amb una esquerperia de noi dolentot que es feia estimar tant.

Benvingut sigui el papa a casa i espero que el temple no se li ensorri al damunt per obra i gràcia de la tuneladora. I ara amb tots els respectes. El papa haurà estat el pas d'un ocell de pau, com qui diu un instant. Marxat ell, amb crema o sense ens queda la mena del Mateuot, que és la del pa de cada dia ficat entre la gent.

La colla del Mateuot és el pilar de l'Església.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.