Salvador Tarradas i Jordi Cañameres, dos lectors que sovint comenten a l’edició digital, reflexionaven a la crida de Sánchez a sortir del fang. Escriu Salvador: “Potser que ens deixem d’eufemismes, falses interpretacions i diguem les coses pel seu nom. El fang és una substància noble lligada a la història social, cultural i política de la humanitat. El fang va salvar Rússia de les invasions napoleònica i nazi, més que la neu i el fred. Els insults, el lawfare, les mentides, les notícies falses, la prevaricació i la justícia patriòtica, no són un fangar, són un femer, i en el femer hi ha merda. Una gran merda.” En Jordi es pregunta: “I els fems no en són, d’útils? Fa mil·lennis que els fem servir com a fertilitzants. Avui dia l’agricultura ecològica els considera el fertilitzant bàsic, i també s’empren per produir biogàs. El guano, l’acumulació massiva d’excrements d’aus marines, té també alts valors fertilitzants [...]. Tan important va arribar a ser el seu ús agrícola a la segona meitat del s. XIX, que, juntament amb el salnitre, va lligat a la guerra Hispano-sud-americana de 1864. La pau es va signar el 1883 a Lima i el punt de partida va ser l’ocupació espanyola de les illes Xinxa, riques en guano. El Perú va comptar especialment amb el suport de Xile, i també de Bolívia i l’Equador, i un dels resultats va ser la consolidació de la independència del Perú, que Espanya no va reconèixer.” Ves que no sigui al fangar o al femer on trobem el momentum!