Opinió

Sensellarisme 

Cal trobar la fórmula per complir la Carta Europea de Drets Socials i fer efectiu el dret a un habitatge digne

La manca d’habitatge, l’encariment del cost de la vida, les contínues crisis econòmiques, la inflació,  l’atur i la pobresa són problemes cada vegada més accentuats i crònics en la nostra societat, i causa de l’exclusió social de moltes persones que acaben vivint  al carrer.   A les ciutats principalment ens hem acostumat a la presència de persones que malviuen al  carrer –perquè viure al carrer és malviure–  a qui no sabem què dir ni com tractar. A  l’altra banda  d’aquesta realitat, la ciutadania  que no pateix aquesta situació  també  en suporta les conseqüències: als portals de casa seva,  a les places, als bancs,  als jardins públics,  alguns amb solidaritat, d’altres amb resignació i molts amb reticències.  

L’administració municipal no ha estat capaç, ara com ara, d’absorbir la diversitat de necessitats d’aquestes persones, tant de tipus material com de tipus assistencial, ni de transmetre a la resta de ciutadans les dificultats amb què es troben els equips de carrer a l’hora de tractar-les i provar d’ajudar-les, per tal de comptar amb l’empatia i la comprensió de la resta de la societat. Ningú té dret a demanar que aquestes persones siguin foragitades per força de la via pública,  ni a demanar que es prohibeixi ni criminalitzi aquesta forma de vida;  ningú pot  demanar que les administracions actuïn en termes  autoritaris,  ni discriminatoris, ni amb mesures que atemptin contra el seu dret fonamental a la llibertat i la igualtat.

A Girona, un cop tancat el centre de la UNED –que s’havia habilitat per acollir les persones sense sostre a l’hivern– i  desbordada La Sopa,  han proliferat els racons improvisats,  els dormitoris a la intempèrie, la invasió d’espais privatius que serveixen de sopluig, i en definitiva el nombre de persones que han de fer  vida al carrer sense cap esperança, i al mateix temps s’han incrementat  les queixes legítimes de qui sent pertorbat el seu espai de gaudi privat o comunitari. 

Cal trobar la fórmula per ajudar aquest col·lectiu,  escoltar les seves propostes, buscar solucions imaginatives i complir amb el mandat de l’art. 31 de la Carta Europea de Drets Socials per una progressiva eliminació del sensellarisme i el dret a un habitatge digne. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.