Opinió

De reüll

La banca esquizoide

El marge net de la banca de l’Íbex 35 va pujar prop d’un 7% en l’últim any

Si en alguna cosa han coincidit les presentacions de resultats dels bancs d’enguany és en la definició del 2020 com un any “difícil”, amb aquest qualificatiu mateix o amb tots els sinònims possibles, i de vaticinar davant dels seus accionistes que el 2021 serà l’exercici de la remuntada, que les coses aniran molt millor, que l’economia es recuperarà, que ens vacunarem i que menjarem anissos. Alguns han anunciat operacions sucoses, d’altres han aventurat creixements, tots han agraït la tasca dels seus equips i han elogiat com de bé que ho estan fent... Curiosament, poques setmanes després, assistim a un degoteig de retallades de plantilla que fan feredat, argumentades amb les baixes rendibilitats i auguris incerts per al negoci. És cert que els 3.100 milions que va guanyar la banca de l’Íbex 35 són força menys que els d’un any abans, però convé recordar que aquesta reducció es va deure sobretot a les provisions, el calaixet que fan les entitats per si un cas, i que el marge net de CaixaBank, Sabadell, Santander, BBVA, Bankinter i l’aleshores encara existent Bankia, sumat, va pujar gairebé un 7% fins a més de 13.500 milions. Pot ser que tot això es pugui argumentar financerament, però no deixa de sorprendre com de complicat deu ser vendre èxit als inversors i mals averanys als empleats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.