Opinió

Tribuna

Llibres juntura

“ Hi ha zones en els humans que queden inexplicades

Alguns llibres arriben en moments especialment oportuns. I aquest n'és un. Just en una època de grans transformacions globals, d'inestabilitats polítiques i grans moviments socials i riscos variats, un llibre: La mercantilització de la vida íntima, d'Arlie Russell Hochschild, ens pot ajudar a comprendre millor aquella frase clàssica del feminisme però aplicable a tota vida social, que ens diu: allò personal és polític. I que en aquest cas es pot conjugar dient, allò polític es transforma en personal. Es tracta d'un conjunt de rigorosos treballs sobre qüestions lligades a l'aparent trivialitat de la vida quotidiana: relacions personals, llibres d'autoajuda, treballs de cura dels altres, emocions i creences. Es tracta d'un llibre juntura, un llibre pont. Pretén i ho assoleix posar en relació, establir nexes explicatius i comprensibles entre diversos aspectes de la realitat social que gairebé sempre són considerats i analitzats de forma aïllada. Per fer-ho gràfic: l'economia i la política d'una banda i la psicologia, la subjectivitat i totes les seves intricades realitats íntimes per una altra. Dos mons que s'estudien per separat. O que com a molt apareixen mitjançant estadístiques que els relacionen. L'estadística assenyala un camí. I s'atura. Mai es fica en l'entrellat de relacions que els humans mantenim amb les dimensions “macro” de la realitat. Mentre que el món de la psique, el món “micro”, aprofundeix en les condicions personals viscudes, en els sentiments, en l'inconscient com si haguéssim crescut sota una campana de vidre, lligats amb l'exterior per vincles estrets que com a molt arriben als pares i família. Hi ha pocs estudis capaços d'il·luminar com, per quins subtils mecanismes estem lligats als fets generals i als discursos, formes d'entendre's i d'entendre la vida que generen. I com aquests s'encarnen en les nostres vivències mes íntimes. Vivim aquestes d'una forma subjectiva, com nascudes del nostre interior. D'altra banda, la manca d'aquest tipus d'aproximació que trenca amb els habituals compartiments estancs en els estudis i compartiments en les administracions destinades a buscar solucions als problemes humans, mostra sovint els seus límits i mancances sobretot en qüestions on la complexitat de la vida psíquica entra en joc. Per exemple, en la violència de gènere. És necessari disposar de lleis que assenyalin drets humans i deures, obligacions públiques de protecció i recursos per fer-los efectius. Però sovint tenim la sensació que no n'hi ha prou. I sense matisos dipositem la responsabilitat, a l'engròs, dins aquest cabàs de sastre que anomenem educació. Però hi ha zones en els humans que queden inexplorades i inexplicades. I que tan sols intentant comprendre els lligams existents entre les grans polítiques i els seus discursos, amb la part més íntima de la psique personal, podem esbrinar. I podem intentar construir respostes que responguin a la complexitat dels vincles i relacions sovint ignorats que conformen una persona en la societat. El llibre esmentat va en aquesta direcció. És un bon llibre juntura. I ens en calen molts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia