Certeses i incògnites del mandat de Putin

El president rus, Vladímir Putin, ha jurat el càrrec per cinquena vegada encara amb més poder que quan va jurar-lo per quart cop. Dos anys de guerra contra Ucraïna no han debilitat aparentment la seva posició totalitària a escala interna, blindada amb una forta repressió exercida contra qualsevol dissidència, i en canvi han greixat una maquinària bèl·lica que ha contribuït a l’augment del producte interior brut. En aquest sentit, les sancions econòmiques impulsades per Europa i els Estats Units no han aturat l’ofensiva russa ni tampoc han fet forat en la seva economia, i l’anomenada eufemísticament operació Especial es manté en marxa tot i les elevades pèrdues en vides humanes i la colossal despesa militar. Això ha estat així entre d’altres coses perquè Putin ha trobat mercats alternatius, afavorit sobretot per les aliances teixides amb la Xina. Ara més que mai, però, el president rus, que ha guanyat de manera descarada unes eleccions sense pràcticament rivals, necessita oferir als ciutadans una victòria militar o una sortida pactada al laberint ucraïnès que li permeti girar full.

Per tot això el cinquè mandat que el perpetua en el poder almenys fins al 2035, ofereix tantes certeses com incògnites. Pel que fa a les primeres, sembla que res no canviarà en la política de puny tancat envers les protestes ciutadanes i la vertebració d’una impossible alternativa política. I és que la situació de guerra atorga poders especials al president per mantenir el país sota un control ferri. Pel que fa als interrogants, el primer de tots és fins on pot escalar la situació bèl·lica, després que el Kremlin ha autoritzat la mobilització d’armament nuclear tàctic, en un clar missatge adreçat a l’OTAN i als països que han decidit incrementar l’ajuda militar al president Volodímir Zelenski. El que resulta inqüestionable és que de moment Putin continuarà sent una peça inevitable al tauler de l’ordre mundial i al capdavant de la segona potència del planeta. Per això resulta indispensable recuperar les vies diplomàtiques que s’han trencat entre els dos blocs i ens han situat al caire de l’abisme. Rearmar-se fins a l’infinit només serveix per engendrar nous conflictes.