De fet, el títol hauria de ser A propòsit de Perucho, però aprofito l’espai per reivindicar les meves arrels: en concret, de Pratdip, conegut pels seus habitants com el Prat. El meu besavi n’era originari i va deixar la localitat del Baix Camp per instal·lar-se al barri barceloní d’Hostafrancs. Poc m’ha quedat de Pratdip llevat de l’adobacossi, el plat que feia el meu pare amb arengades, mongetes, alls i molt de vinagre que havien aprés dels gitanos que anaven pels pobles “adobant cossis” i la referència als dips, que sempre m’han produït una fantasiosa atracció. En parlava el meu pare, d’aquests gossos salvatges i vampirs que Les Històries Naturals de Perucho van elevar a categoria d’animal fantàstic, però existent.