Opinió

Mesters que són or

Davant la fal·lera del jovent per obtenir una titulació universitària, adquireix valor la formació en mesters

Fa tres setmanes que espero pressupost per a la col·locació de reixes, tinc una cisterna de lavabo antiga espatllada des del 2018 que ningú sap arreglar, cada cop que com a escultora he de dur una peça a fondre em poso en cua de setmanes, no he pogut pintar el sostre del taller perquè de tres industrials no m’ha respost cap, al jardiner hi he renunciat perquè va tan saturat que cada any m’atrapa la primavera, el meu estimat mecànic té l’agenda d’un ministre... I així podria seguir en un infinit de pendents alguns dels quals acabo (mal)resolent jo mateixa, o deixant estar per manca de paciència de pidolar-los a l’oficial corresponent. I això que en una pròspera capital garrotxina semblaria que ha de ser més àgil... Tant de bo! No dic res de nou, doncs, si afirmo que davant la fal·lera del jovent per obtenir una titulació universitària que en molts casos els deixa amb una flamant orla en una mà i una feina precària en l’altra, adquireix valor la formació en mesters que són or perquè generen factures que resulten difícilment discutibles amb tanta demanda davant necessitats que et toquen de prop. Metges a part, no se m’acut un altre treball tan present al teu dia a dia com el del paleta que et construeix o et reforma la casa on habites. Hi penso sovint i en positiu, en l’Arcadi, mirant el meu voltant les nits des del sofà de la saleta. Quan estudiava a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, la Diputació es va plantejar fulminar la divisió “Arts” per potenciar “Oficis” en una decisió que llavors em va semblar una salvatjada perquè les nostres precioses aules de l’Escola Industrial canviarien cavallets, pasteres de fang i estris per esculpir, per ordinadors i pupitres. Em va doldre a l’ànima. Ara continuo reclamant un espai digne i professional per a l’art, per descomptat, però paeixo un xic millor aquell trauma perquè va donar cabuda a experteses reglades que la ciutadania requereix. Per tant, joves d’avui, si no és que teniu una pulsió vocacional ineludible cap a algun estudi dels dits “superiors”, no us hi decanteu simplement perquè creieu que “molen més”. Recordeu que us necessitem fusters, electricistes, auxiliars sanitaris, mecànics, ferrers... i de mil altres especialitats. Us hi guanyareu bé el jornal i resoldreu atzucacs de persones que us ho agrairem infinitament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.