Opinió

Tens un whatsapp

El patró en la irrupció de les noves tecnologies es repeteix en el temps i és inherent a l’evolució social

Queden lluny les vacances d’aquest estiu, però justament aquesta setmana me n’ha vingut al cap una escena, i no pas pel paral·lelisme amb el bon temps, sinó per la notícia del Departament d’Educació sobre la regulació de l’ús dels mòbils. Associacions de famílies, sindicats educatius i el col·lectiu docent han reaccionat de manera diversa a la presa de posició: mentre que alguns critiquen que cada centre l’hagi d’adaptar a secundària, o es manifesten contraris al fet que se’n permeti l’ús amb finalitats lectives i alerten que la mesura deixa desemparades les famílies que volen ajornar la compra del mòbil fins als 16 anys, altres defensen l’autonomia de cada centre educatiu. El debat és extens i complex perquè ens interpel·la a totes. Em pregunto quina seria la posició de la família que cada matí de les vacances d’aquest estiu esmorzava al nostre costat posant per plat a les seves dues criatures una pantalla per a cadascuna. El patró en la irrupció de les noves tecnologies es repeteix en el temps i és inherent a l’evolució social. Va passar en el seu moment amb la incorporació de televisors a les llars, amb els cotxes… i passarà segurament amb la IA. I és que, al final, el que acaba fent la cosa és l’ús que en fem, i és evident que això de les pantalles –i sobretot la finestra que ens obre al món el telèfon mòbil– sovint ens supera. I cal posar-hi regulació, i també, i sobretot, molta autocrítica i consciència entre el món adult, perquè, si no, de ben poc servirà buscar mecanismes als centres educatius per convèncer les joves de la necessitat de desconnectar-se per poder-se reconnectar. De la mateixa manera que em va impactar la imatge de la família estrangera que compartia els seus esmorzars amb dos dispositius intel·ligents que desactivaven de bon matí les seves criatures, em va semblar d’una mala educació terrible la primera vegada que, dinant amb una amiga, es va posar a mirar el mòbil i respondre missatges. Avui aquesta situació l’hem normalitzat igual que hem normalitzat sortir a passejar amb algú al mateix temps que compartim la passejada amb perfils de seguidors a qui no confiaríem cap intimitat. Tant de bo aprofitem aquest moment que estem vivint per decidir veritablement i de manera col·lectiva l’ús que volem que es faci d’aquesta tecnologia, abans que altres ho decideixin per nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.