Editorial

Dos mesos de venjances i extermini

Dos mesos després de l’inici de les hostilitats entre Hamàs i Israel, i un cop constatada la incapacitat dels actors internacionals per donar continuïtat a set dies de pausa humanitària, és clar que Israel ha imposat el pitjor dels escenaris. La treva va permetre introduir una ajuda humanitària mínima que sense aquell alto el foc no s’hauria pogut subministrar, però respecte a un mes enrere res ha canviat per bé. Uns centenars de morts més sota foc israelià (ja en són gairebé 16.000), desenes de milers més de desplaçats, ni un pam de terreny segur ni al nord ni al sud de Gaza, i unes condicions de vida que han passat de precàries a insostenibles retraten la realitat del poble palestí. Al govern israelià no li tremola la mà: inspirat per la venjança, el seu objectiu és arrasar Hamàs, i la manera d’assegurar-se que no queda viu cap dels seus activistes és devastar-ho tot i assumir amb la indolència i el cinisme que calgui el sacrifici de vides civils. Com si la manera que no s’escapés cap membre de Hamàs fos que no quedés ningú viu a Gaza. Els precs, advertiments i objeccions, tímids fins a l’exasperació, dels organismes i potències mundials han estat acollits per Netanyahu amb una indiferència impròpia d’un estat que es vol democràtic. Mentre el gran aliat israelià, els EUA, continua de perfil, el gest més contundent dut a terme fins ara –la convocatòria del Consell de Seguretat de l’ONU fent ús d’una prerrogativa fins ara mai usada pel secretari general– no obre cap nova perspectiva davant el dret de vet dels Estats Units com a membre permanent. En canvi, la guerra sí que ha servit perquè Vladímir Putin provi de blanquejar la seva imatge de les atrocitats comeses a Ucraïna presentant-se com un actor amb capacitat d’influència en el conflicte al Pròxim Orient.

El final de la guerra no sembla proper. Es calcula que Hamàs conserva milers de milicians i armament suficient en la teranyina subterrània que és la seva xarxa de túnels. Treballar per un alto el foc era més fàcil des d’una situació de treva que ara, sota una pluja de bombes. És urgent tallar les matances, però tots els esforços seran en va si en paral·lel no s’arbitra una solució territorial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.