Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

No ens podem rendir

Diuen que quan Pedro Sánchez va ser defenestrat pel seu partit, va fer una visita al professor Manuel Castells a Los Angeles (EUA), on aquest vivia tranquil·lament; el president dimissionari li va demanar consell i el professor li va recomanar resistir. També diuen que una de les recomanacions que feia sempre als joves Bill Gates era: “Estàs preparat? No et rendeixis. El millor de la teva vida està a punt d’arribar.” Davant d’aquest 2022 que just comencem amb tota la fatiga i desconsol que portem del passat, la millor recomanació que podem fer és resistir.

El 25 de desembre es va posar en òrbita l’enginy tècnic més important fet mai per l’home: el telescopi James Webb, successor del Hubble, que des del 1990 està explorant l’Univers i ha fet grans descobriments i aportacions científiques. La particularitat d’aquest enginy nou és que ens permetrà veure el passat, concretament 13.700 anys llum. Un prodigi que ens apropa a la frontera de la formació de la llum després del Big Bang. I quan hom llegeix aquesta meravella de la ciència i de la tècnica humana, es formula una pregunta molt òbvia: si podem anar tants milers de milions d’anys enrere, per què és tan difícil, gairebé impossible, preveure el futur d’un any? Aquesta és la clau per veure la petitesa humana quan volem indagar el temps que ha de venir. Malgrat aquesta deficiència, és imprescindible fer previsions i fins i tot posar-se objectius per saber on volem anar perquè, ja ens avisaven els savis: qui no sap on vol anar, pot arribar a qualsevol lloc.

No m’imagino cap empresa, per petita que sigui, que a hores d’ara no hagi fet els pressupostos pel 2022, i hagi activat tota la força de l’organització per assolir-los, i serà en el seguiment que s’aniran fent les correccions necessàries.

Fa uns dies parlàvem de com és de difícil predir, i més ara, amb tantes variables noves que ens són totalment desconegudes. Certament hem entrat en una època en què és més important que mai saber gestionar les grans incerteses i reaccionar ràpidament. L’agilitat en la gestió és un element d’èxit.

Un fet important i rellevant d’aquest 2022 serà la inflació. El 2021 l’hem tancat amb un 6,7%, un índex que feia més de trenta anys que no coneixíem. El BCE feia alguns anys que intentava crear inflació i no ha estat possible fins que, per raons que encara se’ns escapen del tot, hem entrat en el nou paradigma i que ja fa posar nerviosos molts bancs centrals, sindicats i patronals. S’intenta aturar aquesta basarda amb recomanacions de contenció i de prudència perquè no traspassi als salaris i s’iniciï un cercle inflacionari que pot comportar augments del tipus d’interès, restricció de diners, i malmetre el creixement. El primer semestre serà clau per resoldre aquesta incògnita i descobrir si els augments de preus són puntuals, o ja són molt més consolidats, com molts pensem.

En aquests moments una altra de les grans incerteses que heretem és la pandèmia de la covid-19 amb la nova variant del virus òmicron, que és molt més contagiosa, per bé que sembla no tan greu com les altres. Però l’afectació a les economies mundials, especialment les més enfocades al turisme i als serveis, és molt important, i aquestes festes s’ha vist com les restriccions, ja sigui per prudència o per obligació, de nou, i per segon any, han fet perdre bona part de les vacances Nadal i de Cap d’Any.

L’evidència d’aquests dos anys de pandèmia ens ressalta amb dades empíriques del comportament amortidor que té la indústria en un mix equilibrat en el PIB. Les previsions ens diuen que Catalunya el 2021 haurà superat un 6% les exportacions del 2019, que és l’any abans de la pandèmia, i un 18% superiors a les del 2020. Les empreses catalanes hauran venut a l’estranger per uns 78.000 milions d’euros, un import mai assolit.

Sense voler desmerèixer les dades precedents, que són molt bones, els catalans tenim un problema del qual sembla que ningú parla gaire, i és d’una importància vital per al futur: la baixa productivitat. Des del 2016 hem trencat la tendència de l’evolució de la productivitat. Que el País Banc tingui 12 punts més de productivitat que nosaltres, i Madrid i Navarra, 6 punt més, i que des del 2017 nosaltres tinguem una evolució negativa, hauria de ser un toc d’atenció molt important. Com saben, la productivitat mesura els costos que tenim per produir un producte, i tres autonomies produeixen més barat. Un problema que, si no ens volem empobrir, s’hauria de resoldre.

No ens podem rendir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.