Opinió

LA GALERIA

Mercat d’Olot

És un edifici que fa goig, renovat i engegat el 2014, compromès amb les renovables

No vull pas dir el dels dilluns, que també està molt bé, sinó l’edifici del mercat, al carrer de l’Hospital, on em sento com a casa i envoltat, a més a més, de tota mena de productes de qualitat excepcional, que van del peix a la carn, de les fruites i verdures als làctics, cuits i confitats, del pa i la pasta fresca als embotits, d’herbolari i dietètica. No hi falta absolutament res, al mercat d’Olot, tot és dirigit a la vista i al gust, amb una particularitat important: la meitat dels placers són productors directes d’allò que venen a la parada. És un edifici que fa goig, renovat i engegat el 2014, compromès amb les energies renovables. Diu que les vidrieres instal·lades només deixen passar el trenta per cent de la calor produïda pel sol i que mantenen a dins, durant els mesos de fred, l’escalfor de la calefacció per biomassa.

La història dels mercats a casa nostra és ancestral, comença abans de l’edat mitjana, quan ja es formà un punt de trobada de comerciants i compradors. La cosa ha funcionat sempre així, i avui els mercats segueixen essent lloc de trobada social, amb fama i garantia d’assortiments de qualitat. Des de temps immemorials hi ha hagut intercanvi de béns i productes entre persones i pobles; malgrat el pas de tants anys, el mercat és un espai d’articulació social entre els que necessiten vendre i els que volen comprar, i on els productes s’ofereixen exposats, on es barregen colors i flaires, on el contacte és directe i personal.

Pel que fa el Mercat d’Olot, a més de l’excel·lència de tot el que s’hi pot comprar (penso, per exemple, en un excepcional gorgonzola, una carn de perol sensacional, botifarres i greixons immillorables, etc.), hi ha un factor que em sembla també essencial, practicat pels placers, i de quina manera. És el bon tracte, l’amabilitat, l’atenció i quasi devoció envers el client. No hi ha cap parada on el tracte no sigui exquisit i la bona jeia, evidentíssima. Tot molt bé i molt aconseguit, només una petita cosa m’hi grinyola, però és molt personal, veuran: quasi pertot, per subratllar l’amabilitat, i sobretot les dones des de darrere el taulell, em dirigeixen frases d’aquest estil: “hola, rei”, “què més, rei?”, “que vagi bé, rei”. I a un servidor, republicà des que portava calces curtes, què volen que els digui d’aquesta connotació reial… Però és molt personal, ja ho he dit. I en demano perdó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.