Opinió

Keep calm

El mateix replà

Trobo que és massa aviat per fer una lectura d’aquest any que hem passat –i encara passem– sota els efectes de la pandèmia. I, sobretot, per valorar-ne les seves conseqüències a tots els nivells. Tot i això, és cert que ja hi ha institucions que ho fan per mirar de tenir una fotografia el més real i aproximada possible de la situació, malgrat que també sabem que surt moguda i distorsionada. No és definitiva perquè encara no s’ha acabat. Entenc, però, que és important per als científics tenir aquesta informació per poder preveure i anticipar-se a fenòmens que puguin aparèixer més aviat que tard. D’aquesta capacitat premonitòria, vaticinadora, d’avançar-se per no haver de recular com a societat, en parlàvem l’altre dia amb en Salvador Macip. I ho fèiem a propòsit de la novel·la de ciència-ficció. Macip, a part de la seva condició de científic, desenvolupa des de fa anys una altra feina, la d’escriptor. I se serveix d’aquesta eina, la ficció, per fer entendre i interpretar molt millor la realitat als lectors i plantejar aquelles hipòtesis que la rigorositat científica no li permet quan porta la bata blanca. Macip, com Jules Verne, fusiona ciència i ficció, sense perdre el tremp narratiu. Sap trobar la manera de combinar l’ entreteniment amb la difusió dels coneixements del moment. I així és com la ciència-ficció s’anticipa i vaticina el que passarà. Val la pena llegir aquestes novel·les perquè ens parlen de com la ciència canviarà les nostres vides i l’impacte social que tindrà el seu ús o mal ús en els pròxims anys, no gaires. No cal imaginar, vivim en una realitat que té un peu a cada banda. Perquè tant la ciència com la ficció conviuen al mateix replà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.