Opinió

Full de ruta

Ells es queden

L’adeu de Rivera és una bona notícia per a la política, però al darrere queden els que el seguien i els que el votaven

El 10-N passat ens ha deixat una bona i una mala notícia. La bona és l’adeu d’Albert Rivera, un tipus tòxic per a la mateixa política, capaç de convertir-la en un plató de TV o en una barra de bar, però sempre en una eina al servei de la seva promoció; capaç de presentar-se com a socialdemòcrata i saltar a la trinxera liberal; capaç d’autoadjudicar-se l’espai del centre, quan ocupa el de la dreta seduint la parròquia de la ultradreta; capaç d’aixecar un partit regeneracionista i alhora pactar amb el partit més corrupte d’Europa; capaç d’erigir-se en paladí de la llibertat, la democràcia i la igualtat i facilitar l’entrada de Vox a les institucions; capaç de declarar el seu amor a Catalunya i mentir cada dia fins a desfigurar-la. Rivera no ha tingut cap escrúpol amb la política i la política tampoc n’ha tingut amb ell, l’ha amortitzat a velocitat de vertigen i se l’ha tret de sobre amb una desintegració electoral, que li ha deixat els cinc dits marcats a la cara.

La mala notícia són els que es queden. D’una banda, els que el seguien i compartien el seu discurs, els valors (?) i l’estratègia dins de Ciutadans, els que compartien la seva visió de la política i el seguien només per heretar el botí, els que han crescut a la seva imatge i semblança, perquè res de bo pot esperar d’ells la política, l’espanyola per descomptat. D’altra banda, naturalment, els que van quedar seduïts pel seu ultranacionalisme sense complexos, els que li van comprar a cegues el seu relat farsant d’una Catalunya irrespirable, intolerant i insolidària, els que van donar suport a la seva criminalització sense embuts ni manies dels adversaris polítics, els que van aplaudir a les urnes la seva contundència extrema amb la política catalana, que li va servir per avançar per la dreta el govern del PP de Mariano Rajoy. Perquè molts d’aquests, la majoria, no han estat mai sepultats sota una gran llosa del Valle de los Caídos, però sí tancats dins l’armari de les vergonyes impronunciables de l’Espanya democràtica. Rivera els va convidar a sortir i, un cop fora, han decidit que l’original era millor que una copia barata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.