Empreses

SCA obre una línia de fabricació de bolquers i ja estudia ampliar-la

La multinacional sueca ha incorporat 50 treballadors a la planta que té a tocar de Valls i s'encarregarà de proveir en exclusiva els bolquers de la marca Mercadona

La companyia és líder mundial i ven les marques Colhogar o Tena
És un projecte difícil de portar a terme i d'una alta inversió

La multinacional sueca SCA té operativa des de fa unes setmanes la línia de producció de bolquers per a nadons que ha habilitat a la fàbrica que ocupa a Puigpelat, a tocar de Valls, i amb la qual ha incorporat 50 treballadors a una plantilla preexistent de 475 empleats. La companyia, líder mundial en derivats del paper per a la higiene íntima i personal i que ven sota les marques comercials Colhogar, Tena, Demakup, Tempo o Tork, reservarà en exclusiva tota la producció de bolquers vallencs per proveir Mercadona i els empaquetarà sota l'etiqueta Deliplus.

De fet, amb la posada en marxa de la nova infraestructura, la firma sueca pretén poder assortir des de la planta de Puigpelat tota la demanda d'aquest producte que generi la xarxa comercial de Mercadona a l'Estat espanyol.

Fins ara els bolquers Deliplus sortien de les plantes que SCA té a Polònia i a Suècia i, durant un període de temps, aquestes factories encara reforçaran la producció que es generi a Puigpelat. SCA, però, ja té previst arrencar una segona línia de producció dels bolquers per poder donar abast a les comandes que va rebent dels supermercats de la cadena valenciana.

El principal punt a favor de produir a la planta de l'Alt Camp és la retallada dels quilometratges i l'estalvi en transport que suposa poder fabricar el producte substancialment més a prop dels punts de venda final. Sobre aquest aspecte, els responsables de la companyia insisteixen a posar de manifest la reducció de la contaminació i de l'impacte ambiental que comportarà haver apostat per aquest nou centre de producció.

Ara bé, durant l'acte d'inauguració formal de les noves instal·lacions, els mateixos responsables de l'empresa van ser molt més reservats a l'hora de donar dades sobre el volum de producció, actual i futura, de la planta i, de la mateixa manera, tampoc van voler concretar la inversió que ha suposat la posada en funcionament d'aquesta nova línia productiva. Respecte a la inversió, l'única pista que es va deixar suspesa en l'aire parlava de més de 10 milions d'euros i Magnus Groth, president de la divisió de béns de consum de l'empresa, va apuntar que es tracta “d'un projecte difícil de portar a terme i d'una alta inversió perquè la tecnologia i la maquinària és cara”.

El secretari general d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Xavier Gibert, va ser una de les autoritats convidades a l'acte d'inauguració i es va agafar al cas de SCA per posar-lo com a exemple de “la reindustrialització que necessita el país per a la reactivació econòmica”.

Josep Antoni Mata, director de la planta, va explicar que la cinquantena de contractacions que s'han derivat de l'ampliació de les instal·lacions suposen la generació de “llocs de treball d'altíssima qualitat” i ho concretava referint-se a un perfil professional que ha estat format en “enginyeries o amb títols de FP superior”.

En la mateixa línia, Mata referia que la cinquantena de noves incorporacions s'han passat un període formatiu de set setmanes fent un aprenentatge a les plantes que el grup té a Rússia i a Suècia.

Aliança.

SCA ocupa 44.000 treballadors arreu del món i genera una facturació global de 10.700 milions d'euros. Amb arrels en diferents punts del mapa, la inversió en la factoria de l'Alt Camp no hauria estat possible si no hagués tingut una estreta relació comercial amb Mercadona. Almenys així es van encarregar de deixar-ho palès els directius de la companyia quan parlaven de la importància que ha tingut convertir-se en proveïdor de la cadena de supermercats. Magnus Groth exposava que “això és resultat d'una llarga cooperació de Mercadona” i es remuntava a 30 anys enrere per recordar els primers acords comercials: “Llavors les dues companyies eren petites, lluny de les dimensions que han acabat aconseguint.”

L'embrió està en una consulta popular

M. rovira

Puigpelat és un municipi de poc més de mil habitants i que és a tan sols uns pocs quilòmetres de Valls. De fet, moltes vegades, quan es parla de la factoria que SCA té a l'Alt Camp se situa directament en terme de la capital de comarca i s'ignora fer cap referència al poble que veritablement l'acull. I això que l'acull per voluntat pròpia, una voluntat que va quedar palesa de manera expressa perquè els orígens de SCA a Puigpelat estan en una consulta popular.

Marta Blanch és l'actual alcaldessa de Puigpelat i diu que recorda perfectament el dia en què el veïnat es va reunir per escoltar, i votar, la proposta que els venia a fer un grup de directius de la multinacional sueca.

“A Puigpelat ja hi havia una petita empresa que es dedicava al tema dels derivats de paper. Quan va arribar SCA, com sol passar amb les grans multinacionals quan es volen instal·lar en un lloc, va absorbir-la per aprofitar la implantació que tenia en el territori.” Les dimensions d'una empresa i d'una altra no tenien res a veure (SCA ocupa ara una parcel·la de 500.000 metres quadrats i va començar demanant 25 hectàrees). Blanch recorda que tot això passava pels volts de l'any 1998 i explica que “era un canvi molt important per al poble, passava de ser eminentment agrícola a tenir una empresa de grans dimensions”.

La manera d'aclarir si els veïns acceptaven o no la presència del nouvingut suec no va ser altra que convocar-los a tots, els que volguessin ser-hi, al bar del poble i donar-los la possibilitat d'escoltar el projecte empresarial que portava SCA a la cartera. L'ara alcaldessa diu que té present que “fins i tot es va permetre fer preguntes. Recordo que van sorgir bastants dubtes relatius a l'efecte que podia tenir en els pous, allò era terreny agrícola i hi havia certa preocupació”.

La votació es va fer a mà alçada i el resultat va ser tan clamorós a favor del sí que no va caldre cap recompte. “Es va fer sense l'exigència de cap llista, una votació a ma alçada.”

El poble tenia llavors “uns 500 o 600 habitants, ara som més de 1.000”.

Ha tingut alguna relació en el creixement del cens la presència al terme municipal d'una empresa que ocupa més de mig miler de treballadors?

“Potser sí que hi ha influït, però principalment hem crescut perquè estem a prop de Valls i de Tarragona i els preus dels habitatges aquí no són tan alts.”

L'alcaldessa no té dubtes dels beneficis de tenir una empresa tan potent en un poble menut, però també expressa: “Hem batallat molt perquè agafessin gent del poble quan els ha fet falta personal. Està clar que a vegades pot caldre personal qualificat, però al poble li costa d'entendre que es contracti gent de fora i no gent d'aquí. Una empresa ha de tenir present la part social i ser respectuosa amb l'entorn i amb la seva gent.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia