Economia

Temporers a la baixa

Aquest any els serveis socials no han detectat grups d'immigrats sense feina que malviuen pels carrers

Les xifres de contractes dels pagesos són semblants a les de les últimes campanyes

El servei d'acollida al temporer ha atès 211 persones

Pels voltants de l'estació d'autobusos de Lleida un home carregat amb una bossa pregunta a quina distància està Fraga. Però a ell no li interessen els vint-i-set quilòmetres, ni els quaranta minuts que tarda l'autocar a fer el trajecte. “Jo hi vull anar caminant”, precisa. Així és com ha arribat a Lleida des de Montblanc, per treballar en la campanya de la fruita. Aquest immigrat d'origen sahrauí, però, és l'excepció. Els assentaments de temporers sense feina que malvivien pels carrers de les comarques de Ponent han passat a la història. Es mantenen els nivells de contractacions d'altres anys però no es produeix el temut efecte crida que col·lapsava els serveis socials. De fet, en la campanya d'acollida als temporers que la Paeria i diverses ONG posen en marxa s'ha detectat un notable descens d'usuaris respecte al 2014.

Menys assistències

S'ha passat de les 343 persones ateses entre el 15 de juny i l'1 de juliol de l'any passat a les 211 d'aquest any. El 2014 es van atendre 31 persones de mitjana al dia mentre que aquest estiu la xifra ha baixat fins a 19 persones. Aquest descens en la demanda d'ajut social dels immigrats que vénen a collir fruita s'ha notat en tots els serveis que s'ofereixen. Alguns exemples: el nombre de bosses d'aliments que es reparteixen entre els nouvinguts s'han reduït de 2.229 el 2014 a les 958 lliurades en el mateix període d'aquesta campanya. És a dir, que s'ha passat de 159 bosses de menjar diàries de mitjana a 68. També han baixat els serveis de consigna (que permeten que els temporers puguin anar a buscar feina sense anar carregats amb l'equipatge), que han baixat de 27 a 17.

Des de la Fundació Arrels Sant Ignasi, una de les entitats que col·labora amb el programa d'acollida als temporers, es fa notar que enguany es pot donar una millor atenció i més personalitzada. “La nostra missió és que les persones que arriben a Lleida per treballar a la fruita puguin viure dignament mentre troben feina.” El fet que un 91% dels usuaris estrangers d'aquest programa es trobin en situació regular al nostre país i tinguin els papers en regla facilita que la contractació pugui arribar a bon port.

Un exèrcit de 150 voluntaris ajuda els professionals a l'antic mercat de Santa Teresa, on hi han condicionat dutxes, i s'hi pot fer la bugada, entre altres serveis bàsics. “També se'ls facilita roba, si en necessiten, se'ls ofereix punts de recàrrega de mòbil, se'ls assessora per on poden dormir”, expliquen els responsables d'Arrels. Es tracta d'evitar que estiguin en una situació de desemparament fins que els contracta un pagès i es fa càrrec del seu allotjament. “A banda de cobrir les necessitats més elementals tenim en compte petites coses que també són molt importants, com ara oferir-los un lloc segur tancat amb clau perquè hi puguin deixar la documentació.”

L'Antonio, un dels voluntaris del servei d'acollida als temporers, creu que el fet que pedregués j

ust a l'inici de la campanya va fer que corregués la brama que no era un bon any i això ha evitat “aglomeracions”. Sigui com sigui, tots els agents implicats n'estan encantats.

22.000 contractes

Josep Maria Companys, coordinador territorial i responsable de la campanya de contractació de temporers d'Unió de Pagesos, explica que enguany s'arribarà a unes xifres de contractacions semblants a les de l'any passat: de 8.000 a 12.000 al camp i de 6.000 a 10.000 als magatzems. També serà semblant el volum de contractació que es registrarà a tot Catalunya: entre 22.000 i 25.000 al camp i entre 8.000 i 12.000 a les centrals de fruita.

Aquestes xifres, però, fan referència a contractes, no a persones. No hi ha feina per a tanta gent. En aquest sentit, cal tenir en compte que un temporer pot firmar diversos contractes al llarg de l'estiu. “Una mateixa persona pot fer la campanya del préssec al Baix Segre, després anar-se'n al Pla d'Urgell o a Girona a fer la de la poma i acabar veremant al setembre a les comarques de Tarragona.”

La fruita arriba més aviat al Baix Segre i al Baix Cinca, per la qual cosa, els grups d'immigrats que estan sense feina s'acostumaven a concentrar, sobretot, en aquest territori. Manel Solé, alcalde de la Granja d'Escarp, a la frontera administrativa amb la Franja de Ponent, confirma que és un estiu tranquil. “La majoria de temporers que han vingut al poble repeteixen. I molts treballen per als pagesos que ja els havien contractat altres anys, de manera que no hi ha cap problema de convivència. Al contrari: sort en tenim dels temporers que ens ajuden!”, admet.

150
Voluntaris
és el total d'ajuda de què disposen en el programa d'acollida als temporers de la ciutat de Lleida.
68
Serveis bàsics
és la mitjana diària de bosses de menjar repartides durant aquest inici de campanya.
19
Serveis Socials
és la mitjana d'atencions al dia des que va arrencar la campanya de la fruita, el 15 de juny.
22.000
Contractacions
són les que la Unió de Pagesos calcula que es faran entre el camp i les centrals de fruita.

Unió de Pagesos reivindica el triomf de la dignitat

Josep Maria Companys, coordinador territorial i responsable de la campanya de contractació de temporers d'Unió de Pagesos, explica que la collita s'està duent a terme sense cap mena d'incident remarcable, “amb la tranquil·litat dels darrers”. Companys destaca que després de molt de temps de “picar pedra”han aconseguit eradicar els campaments il·legals on els temporers que no tenien feina vivien “en condicions indignes”. “Era una situació explosiva.” Els assentaments il·legals i sense cap mena de condicions higièniques que es muntaven a Alcarràs, Torres de Segre, Aitona o Fraga “han passat a la història” perquè “ens hi vam implicar tots: pagesos, organitzacions agràries, ajuntaments, Generalitat i Diputació”. Des de fa uns anys, “la situació està completament controlada”. Els campaments insalubres han donat pas a una vintena d'allotjaments regulats que gestionen ajuntaments, Unió de Pagesos o particulars.

Pel que fa els preus de la fruita, Companys diu que es mantenen a uns nivells “acceptables”. Res a veure amb el que es va patir l'any passat, “la pitjor campanya que he vist mai en els 40 anys que fa que sóc pagès”, assegura el líder sindical. “Va passar de tot”. Es va solapar la campanya amb la del sud de l'Estat, va costar que fes calor i això va fer caure el consum de fruita “i, per acabar-ho d'arrodonir, es van patir les conseqüències nefastes del veto rus per la crisi d'Ucraïna.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.