Llibres

novetat editorial

Joël Dicker, l’autor del dubte permanent

L’autor suís Joël Dicker (1985) ha tornat a Barcelona per presentar la seva setena novel·la publicada en català, avalat per 22 milions de lectors. Tot un fenomen global. A Un animal salvatge (publicada per La Campana, amb traducció catalana d’Imma Falcó, i per Alfaguara, amb traducció castellana de María Teresa Gallego i Amaya García) manté l’estil de thriller de suspens que ha agradat a tants lectors, gratar en els clarobscurs de la condició humana, els jocs estructurals amb el pas del temps i amb els passats amb secrets. En aquesta ocasió, però, amb un elenc de personatges reduït, amb només cinc, dos matrimonis més un element discordant anomenat Fera. També canvia que ha deixat els Estats Units d’altres obres per ambientar la trama a la seva Ginebra natal, i finalment, la novel·la no s’inicia amb un assassinat, sinó amb un atracament en una joieria.

Que té poder de convocatòria ho demostren els vuit micròfons que li van plantar al davant en la roda de premsa i als quals es va referir amb humor.

El 2 de juliol del 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra, un incident que serà molt més que un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Léman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu. Viu amb la seva família –marit i dos fills– en una casa de disseny envoltada de boscos. Però aquest món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s’ha obsessionat amb ella i l’espia. A més, un personatge misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldrà remuntar-se al passat, lluny de Ginebra, per trobar l’origen de la intriga.

“Volia crear una dinàmica temporal que mostri que el temps passa molt ràpid”, va definir sobre l’estructura. “Tots tenim un instint d’animal salvatge que, en el món actual, sembla que hem oblidat obligats per les relacions socials, però cada personatge està atrapat entre aquest instint i el que toca fer”, va comentar.

“Hi ha dues menes d’aparences, les que volem mostrar als altres i la imatge que els altres es fan de nosaltres i que diu més d’ells que de nosaltres.”

“Per mi, el més difícil és construir la trama i crear situacions que, sense fer trampes, justifiquin la revelació final i que aquesta no decebi el lector”, va opinar un autor per al qual “la novel·la negra i policíaca triomfa perquè la gent té ganes de distreure’s i divertir-se”, i que assegura que “escriure és superar el dubte de cada moment”, mentre decideix la trama, els personatges, l’estructura i, posteriorment, quan no pot saber “si la novel·la agradarà als lectors o serà un fracàs”. Un dubte sincer que l’honora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.