cultura

Patrimoni

Salvant la història del Pla de l'Estany

El pedró de Miànigues ha estat reconstruït pel Grup de Treball del Patrimoni de la comarca

S'havia fet servir fins fa uns 60 anys

El Grup de Treball del Patrimoni del Pla de l'Estany ha reconstruït el pedró de Miànigues, que estava ensorrat. Ha estat un feina més de les que està realitzant aquest col·lectiu, de manera desinteressada, per anar recuperant elements arquitectònics de la comarca i per evitar que la degradació i l'oblit els faci desaparèixer definitivament. En aquest cas es tractava d'erigir de nou un pedró, un altar de pedra coronat amb una creu des del qual el capellà de la parròquia beneïa el territori perquè s'obtinguessin bones collites. La benedicció era tot un esdeveniment: els parroquians, amb el capellà i l'escolà al capdavant, sortien en processó des de l'església fins al pedró, on el rector escampava l'aigua sagrada als quatre punts cardinals. Un cop acabada aquesta cerimònia, es desfeia el camí per anar de nou a l'església i oficiar-hi una missa. No se sap amb certesa quan van construir el de Miànigues –els pedrons solen ser d'origen medieval– i se sap que es va fer servir fins a mitjan segle passat, gràcies al testimoni de gent gran del poble.

La reconstrucció es va fer en tres dies. Per a la base i la taula superior es van fer servir les pedres originals, que es van localitzar a la zona. La creu, però, no es va recuperar, i van haver de posar-ne una de nova. En un article que el grup de treball va publicar en el cartipàs de l'última festa major de Porqueres (Miànigues forma part d'aquest municipi) s'explica que els últims anys s'han anat recuperant pedrons a la comarca, com ara els de Camós, Corts, Pujals dels Pagesos i Riudellots de la Creu. En el cas del municipi de Porqueres –es descriu en l'article–, se'n conserven a tots els pobles. D'entre aquests, destaca el de Santa Maria, que té forma de comunidor, amb teulada.

El grup de treball es va constituir l'any passat. El formen una dotzena d'homes jubilats i prejubilats, vinculats al Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i al Centre Excursionista de Banyoles (CEB). Gaudeixen de la complicitat dels ajuntaments i del Consell del Pla de l'Estany. El CECB i el CEB han signat un conveni amb les institucions esmentades en què aquestes es comprometen, un cop estan arranjats, a mantenir les construccions en condicions i a instal·lar-hi, més endavant, uns plafons informatius.

Fins ara han netejat i restaurat, entre altres elements, la font del Salt Dalmau i el pont que hi mena, al terme de Camós; la font de Brenys, de Porqueres; el pou de glaç i les corresponents basses, de Serinyà; el rentador de Cors, al terme de Cornellà, i un oratori dedicat a Sant Ferriol situat a Falgons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.