Cultura

Mor Llàtzer Escarceller, l'avi de ‘Filiprim'

Va debutar com a actor l'any 1975 a ‘Furia espanyola', quan ja superava els seixanta anys

Va participar en una vuitantena de pel·lícules, programes i sèries de televisió

El degà dels actors catalans, Llàtzer Escarceller, ha mort avui a Barcelona als 96 anys. Tot i haver iniciat la seva carrera artística quan ja tenia els seixanta anys, Escarceller va rodar una vuitantena de pel·lícules i va fer-se molt popular com l'avi de Filiprim.

Nascut a Ribes de Freser l'any 1914, abans de debutar com actor, Escarceller també va fer tots els papers de l'auca. Abans de la guerra civil treballava a la indústria tèxtil, al Poblenou, on tenia per companys destacats dirigents anarquistes com Ascaso, García Oliver i Durruti. Després de participar en l'assalt a la caserna de Sant Andreu del 18 de juliol de 1936, va marxar cap al front amb la Columna Durruti.

Acabada la guerra va passar-se un any a la presó i en sortir va marxar de Barcelona i, després de diverses feines ocasionals, va estar vint anys treballant de mosso en una masia a Ponts. A finals dels cinquanta va tornar a la capital catalana i va comprar un negoci de venda de llaminadures a les Golondrines del port.

Debut tardà

Va ser allà, venent ametlles garapinyades, que Francesc Betriu el va fitxar per la seva pel·lícula Furia española (1975). “Ens faltava algú gran i desvergonyit”, explicava el director en la festa del 95è aniversari de l'actor, “i vam topar amb el Llàtzer venent caramels a les Golondrines. Li vam pagar poquet, però era el que guanyava en una setmana i va dir que sí”.

“Des d'aleshores no he parat” assegurava l'actor en una entrevista fa sis anys. “He fet de Rambo, d'atracador, de vampir, de la reina mare d'Anglaterra”, repassava. Però els personatges amb què va obtenir més popularitat van ser els que va interpretar als inicis de TV3 en els programes de Josep Maria Bachs com l'esmentat Filiprim o Tres i l'Astròleg. En format televisiu també va sortir al programa Un, dos, tres i a la sèrie Makinavaja on va establir una gran amistat amb l'humorista Pepe Rubianes.

Escarceller va participar en un reguitzell de pel·lícules, sovint en papers secundaris, com La plaça del Diamant (1982), Asalto al Banco Central (1983), La Senyora (1987) o la versió cinematogràfica de Makinavaja (1992).

També va pujar als escenaris en diverses ocasions, com el muntatge d'Els gegants de la muntanya que es va fer a finals dels noranta al Teatre Nacional o com artista convidat en diverses funcions de Rubianes Solamente.