Llibres

Amb vocació de servei públic

La biblioteca La Bòbila es va inaugurar el 1999 partint d’un projecte proposat per Jordi Canal

Tenen un fons de 56.000 llibres, un 38% dels quals són de la seva especialització, el gènere criminal

Ilumi Ramos, la directora, llegeix cinc llibres cada setmana gràcies als llargs trajectes diaris de ferrocarril

Ilumi Ramos (Barcelona, 1967) és la directora de la biblioteca La Bòbila, de l’Hospitalet de Llobregat, que té vuit treballadors. El savi del gènere, Jordi Canal, va ser l’ideòleg, impulsor i pare d’aquesta biblioteca i de la seva especialització, novel·la negra i policíaca. Ilumi Ramos és una digna successora en la direcció que, al llarg de la conversa, esmenta Canal diverses vegades elogiant el seu mestratge.

“Quan Jordi Canal va guanyar l’oposició amb el seu projecte, algú va dir que era un barri socialment complicat i que potser no era la millor temàtica, no fos cas que es donessin idees!”, confessa rient. El cert, però, és que fan “molta feina comunitària col·laborant amb les entitats del barri”.

“És una biblioteca una mica complicada, perquè som a la frontera. Aquesta part de la plaça és l’Hospitalet i l’altra banda ja és Esplugues... Nosaltres donem servei a les dues localitats i tres barris: Pubilla Casas i Can Serra, de l’Hospitalet, i Can Vidalet, d’Esplugues. En total, 56.000 persones. Tenim una mitjana de 500 usuaris diaris. Ens acostem a 56.000 volums, el 38% dels quals són gènere negre i policíac. Estem per sota del que es recomana, que és un llibre i mig per persona. Tot i això, ens diuen que tenim massa llibres i que n’hem de buidar i de vegades ho fem, però tenim el fons especialitzat i d’aquest sí que fem molt poca esporgada... De fet, som de les poques biblioteques que no només acceptem donatius, sinó que ens encanten. Si no fos per les donacions de particulars, només tindríem llibres del 1999 ençà, que és quan es va inaugurar i, en canvi, tenim edicions dels anys cinquanta”, detalla Ramos.

La directora va estudiar filologia clàssica i a casa seva sempre han estat molt lectors. “Vaig començar a treballar en biblioteques l’any 2000, encara fent la carrera, perquè fins i tot el BUP el vaig estudiar treballant. Vaig estar 18 anys d’auxiliar. Després de treballar dos anys i mig a la biblioteca de Vallirana, vaig poder tornar a La Bòbila com a directora, un cop el Jordi es va jubilar. Ara ja fa tres anys.”

Abans d’entrar a treballar a La Bòbila llegia de tot, també clàssics del gènere, però de mica en mica la va picar el cuc i ara, a més, té l’obligació agradosa d’estar al dia perquè és qui s’encarrega de les compres. Li agrada més la novel·la negra que la policíaca. “No m’interessa qui ha matat a qui, m’interessa més per què ho ha fet i l’entorn social que hi pugui haver.” Llegeix quatre o cinc llibres cada setmana perquè té “la sort de viure a Sant Andreu” i cada dia, entre anar i tornar, disposa d’una hora i mitja de ferrocarril que aprofita per llegir.

Ramos és molt responsable amb el càrrec, està al dia de novetats i de clàssics, a més de les moltes altres funcions que pot fer una biblioteca en un barri complicat. “El que tenim els bibliotecaris és vocació de servei públic”, afirma.

Gratant una mica, tot i la seva simpatia natural, surt el seu vessant més crític. “Editorials que fan bandera de publicar en català haurien de publicar textos més bons o, com a mínim, bons; aquesta és la manera de tenir cura de la llengua, no omplir el mercat de títols.”

Gràcies a l’especialització, els arriben usuaris molt diversos. “Ve gent de tot arreu, però jo poso al mateix nivell uns professors universitaris de França que van venir a fer un estudi d’una part del fons que l’usuari que t’agraeix una recomanació i te’n demana més.”

Com a anècdota, explica que una amiga, directora d’una biblioteca de Sant Joan Despí, anava en autobús i el conductor li va comentar que anava a una biblioteca de l’Hospitalet on li recomanaven novel·les negres i hi estava molt enganxat. “I qui les hi recomanava era jo i em va fer il·lusió, perquè demostra que estableixes unes relacions amb els usuaris més fortes del que podria semblar”, conclou.

LES RECOMANACIONS

Vidas difíciles
Autor: James Sallis
Editorial: Poliedro
Traductor: Alberto de Satrústegui
“Com a llibre clàssic, he optat per un assaig breu dedicat a tres autors de gènere: Jim Thompson, David Goodies i Chester Himes. És un llibre que, per poc que t’agradi la novel·la negra, et fa venir ganes de llegir aquests autors.”
Interroga- toris
Autor: Àlex Martín Escribà
Editorial: Clandestina
“Hi ha novetats de novel·les interessants, de gènere, però penso que cal reforçar un llibre com aquest, en què Àlex Martín ofereix la transcripció de llargues entrevistes a onze especialistes i autors internacionals de gènere; és un llibre essencial que t’obre la gana per llegir i conèixer molts més autors.”
Una lectora poliamo- rosa
“És molt difícil, això que em demanes. En literatura em defineixo com a poliamorosa: soc incapaç de dir que un llibre, un de sol, és el llibre de la meva vida, perquè me n’agraden molts, depenent de l’edat canvies de gust i amb els anys en vas descobrint encara molts més. Ho sento, per a mi és impossible citar un sol títol...”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia