Música

música

Jordi Serradell arriba sense presses a la seva ‘Eternitat’

Han passat quatre anys des que va aparèixer el primer disc del cantant i compositor bisbalenc Jordi Serradell, Ésser viu (Au! Records), que es va publicar el 27 de setembre del 2019, pocs mesos abans que ens confinessin. “La pandèmia no va ser terrible en el meu cas: vaig poder fer alguns bolos macos, però sobretot em va ensenyar a parar i a estar a casa tranquil”, explica Serradell, que acaba de publicar el seu segon disc, l’autoeditat Eternitat, produït com el primer pel també bisbalenc Aleix Bou, que en aquest cas ha compartit les funcions amb l’osonenc Jordi Casadesús, membre de La Iaia, que ha treballat també amb Núria Graham o Pau Vallvé. De fet, la major part del disc es va gravar a La Fontderola, l’estudi que Casadesús té a Centelles. “És un lloc on hi ha molts instruments, entre ells uns quants teclats analògics, i en Jordi ho toca tot bé. Hem eliminat pràcticament les guitarres acústiques –al primer disc n’hi havia moltes– per jugar amb els sons i allunyar-me del folk i l’americana i anar cap a un so més indie”, diu. L’equip s’ha completat amb Dani Ferrer (Love of Lesbian), que ha produït i gravat les veus, inclosa la de Meritxell Neddermann, que sona al tema que dona títol al disc; i Guillem Callejón (guitarra elèctrica).

Aquests quatre anys sense cançons noves –una mica menys: Eternitat , el primer single, va sortir a final de juny– no han representat cap problema per a l’artista: “Intento no forçar-me per anar al ritme que demana la indústria, perquè justament això és el que ens està matant a tots els músics. Ara constantment has de treure singles i, amb aquest ritme frenètic, no pots pensar en com vols que sigui la teva música.”

Per a Jordi Serradell continua sent important la idea de l’àlbum com a obra única: “Per a mi el disc és una obra d’art en si mateix, i això inclou el disseny gràfic i els videoclips. No volia publicar abans un single aïllat només per dir que encara soc aquí.” Les portades que Gerard Soler ha creat per a l’àlbum i els dos singles –el segon ha estat La droga perfecta – tenen “un punt una mica analògic, de fanzín”, que es podrà apreciar millor en una futura edició molt limitada en vinil –100 discos numerats a mà– i també un petit tiratge en CD.

“Expresso el que m’arriba des de la naturalesa i no sento que el temps sigui una cosa lineal, sinó més aviat circular: l’eternitat és per a mi el present continu”, afirma Serradell, a qui “una mort molt propera i molt agressiva” li va inspirar les dues cançons, Eternitat i Molsa, terra i pell, que van acabar cohesionant i donant sentit a tot el projecte. Serradell presentarà Eternitat amb tota la banda el 20 de gener a La Mirona dins del Neu !



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.