Altres

cultura

Gósol homenatja mossèn Ballarín amb una exposició

La mostra inclou objectes personals, fotografies i dibuixos del sacerdot

Forma part dels actes del centenari del seu naixement, que es van haver d’ajornar per la pandèmia

Gósol recorda amb una exposició mossèn Ballarín (1920-2016), que va passar els últims anys de la seva vida en aquell municipi. La mostra forma part dels actes de l’Any Ballarín que s’havien de celebrar el 2020 coincidint amb el centenari del seu naixement però que van haver de ser ajornats a causa de la pandèmia.

La mostra permet fer un recorregut per la seva trajectòria i conèixer les seves facetes de sacerdot, articulista, escriptor i ninotaire. S’hi exposen objectes personals com ara fotografies, el calze de les misses i també dibuixos que va fer. “Era una persona molt culte però també era molt proper a la gent d’aquí, era com un més al poble”, recorda Núria Arnau, secretària de l’Associació Cultural Mossèn Ballarín de Gósol, en declaracions recollides per l’ACN.

Josep Maria Ballarín, conegut popularment com a mossèn Ballarín, és una figura polifacètica que va deixar marca a aquesta petita localitat del Berguedà i on, a més a més, va decidir ser enterrat. L’any passat el municipi va estrenar un capgròs en honor seu i enguany han decidit organitzar una exposició a partir d’objectes personals. S’hi poden veure fotografies familiars, objectes com el calze que feia servir quan deia missa i exemplars de la quarantena de llibres que va escriure, com Mossèn Tronxo (1989), un dels seus èxits com autor on relata la vida del capellà a pagès amb humor i un estil directe. També hi ha un dibuix de Jordi Maragall sobre la Santa Teresa de Lisieux que Ballarín tenia al capçat del llit.

Destaquen també una selecció de dibuixos per explicar refranys catalans així com caricatures de guerra que va dibuixar entorn del 1940. Abans, havia lluitat al bàndol republicà a la lleva del Biberó i després va ser empresonat en un camp de concentració a Zamora on va emmalaltir de tuberculosi. El 1940 es va instal·lar amb la seva mare a Matadepera, on va viure per recuperar-se de la malaltia durant sis anys alhora que va aprofitar també per fer aquests dibuixos.

El 1946 va entrar a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, però va recaure de la malaltia i el van enviar a l’hospital de Solsona per guarir-se. Entre el 1947 i el 1950 estudia Teologia al Seminari de Solsona i el 1951 és ordenat capellà. L’any 1958 va ser nomenat capellà de Santa Maria de Queralt. S’hi trasllada amb la seva mare, que mor l’any 1969. A partir del 1963 dirigeix la col·lecció de llibres d’espiritualitat i literatura religiosa Blanquerna, dins d’Edicions 62. Josep Maria Ballarín passa trenta-cinc anys de la seva vida al santuari de Queralt de Berga, on va escriure bona part de la seva prolífica obra, que va incloure col·laboracions en diversos mitjans, entre els quals el diari Avui.

“Hi havia persones que estaven a favor d’ell i d’altres en contra i al cap dels anys va pesar més els que no els agradava la seva manera de fer i van pressionar molt el bisbe de Solsona, que finalment el va jubilar com a mossèn a Queralt”, segons la secretària de l’associació. A partir de llavors s’instal·la a Gósol i hi va viure els últims anys de la seva vida. L’any 1995 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i, el 2004, la Medalla d’Or de la ciutat de Berga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.