Lletres

Cultura

El compromís intel·lectual, a debat al Col·loqui Benjamin

Les jornades, que celebren el centenari de la Revolució d’Octubre, reuniran una desena d’experts a Girona i Portbou del 28 al 30 de setembre

Durant els actes es lliurarà el tercer premi d’assaig

El Col·loqui Internacional Walter Benjamin estarà dedicat en aquesta edició al compromís dels intel·lectuals, coincidint amb la commemoració del centenari de la Revolució d’Octubre. Les jornades se celebraran del 28 al 30 de setembre a la Facultat de Lletres de Girona, seu de la Càtedra Walter Benjamin —coorganitzadora del col·loqui junt amb el Museu de l’Exili de la Jonquera—, i al centre cívic Ca l’Herrero de Portbou. Una dotzena d’experts internacionals debatran en les ponències sobre el nou paper assignat a l’intel·lectual amb les revolucions del segle XX i, en especial, amb la revolta russa de 1917, que va tenir una influència decisiva en el debat de les idees i el posicionament polític de les dècades següents, fins ben bé als anys seixanta.

Les conseqüències de la instauració del règim bolxevic van configurar, com es detalla en la presentació del col·loqui, “un autèntic camp de batalla ideològic que va realçar el paper públic d’escriptors, filòsofs, artistes i científics” enmig d’un maremàgnum històric que es debatia entre el comunisme, el nazisme, el feixisme i el colonialisme. Al final dels anys seixanta, però, “el descrèdit del socialisme real i el triomf d’un liberalisme que encarnava la suposada fi de la història” va relegar la figura de l’intel·lectual compromès, que no tornaria a emergir fins que els efectes del model neoliberal van donar lloc a la irrupció dels feminismes, les mirades postcolonials, les propostes altermundistes o els moviments impulsors de la memòria democràtica i del respecte als drets humans. Les sessions del col·loqui, en correspondència amb aquestes dues etapes, s’estructuraran en dos blocs: l’àmbit històric, que abordarà tant l’escena internacional com els casos català i espanyol, i l’edat contemporània, amb les ruptures i els desafiaments que ha propiciat la globalització.

És ben oportú, doncs, que la conferència inaugural, el dijous dia 28 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres (18.30 h), versi sobre El sentit històric, guia per habitar el present, a càrrec d’Amelia Valcárcel, catedràtica de filosofia moral i política a la Universitat d’Oviedo. Entre els participants, destaquen també Enzo Traverso, que plantejarà una revisió crítica dels intel·lectuals i la revolució; Emmanuel Faye, que analitzarà la relació entre Martin Heidegger i Hannah Arendt; François Cusset, amb la seva intervenció sobre el compromís en Sartre; Ferran Gallego, que s’endinsarà en els ideòlegs de la revolució espanyola d’entre 1931 i 1936, o Mari Paz Balibrea, que valorarà el pensament polític de Manuel Vázquez Montalbán i aprofitarà per presentar el seu llibre Líneas de fuga. Hacia otra historiografía del exilio cultural republicano español.

Durant el col·loqui, el dia 29 de setembre hi haurà l’acte de lliurament del III Premi Internacional Walter Benjamin, destinat a un treball assagístic inèdit, i s’organitzarà la visita al monument dels Passatges al cementiri de Portbou, el dissabte a la tarda, en aquesta ocasió, amb la crítica d’art Pilar Parcerisas com a guia. Fora de les dates de les jornades acadèmiques, però encara vinculada al col·loqui, s’ha convocat també la tradicional ruta a peu entre Banyuls i Portbou, seguint el camí cap a l’exili de Benjamin, per al diumenge dia 8 d’octubre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia