Tractes amb estranys

El dia 5 de juliol del 2006, l'empresa IPGESSA Aparcamientos, de Madrid, que havia de gestionar l'aparcament de darrere del Teatre Municipal s'adreçava als qui s'havien interessat per una plaça de pàrquing en uns termes absoluts: o se'n pagava el 100% al comptat o bé la meitat al comptat i la resta en tres rebuts quadrimestrals per l'altra meitat, amb un recàrrec del 5%. (Una taxa d'interès... interessant, ben mirat!)

Era una comunicació «informativa», però que deixava clar que volien cobrar tot l'import del pàrquing, de manera immediata, abans de començar les obres. (!) Alguns aspirants a una plaça van queixar-se a l'Ajuntament –en definitiva, és una concessió municipal– i la resposta va apaivagar els ànims: no es podia percebre per endavant una obra que no era ni a les beceroles. Desconeixem el nombre de veïns que liquidaren el deute sense pensar-s'ho per por de perdre les escasses places ofertes. En tot cas, esperem que els hagin tornat els diners...

Les obres de fer el forat començaven amb un gran cartell d'URAZCA, una empresa de Bilbao, que se'n feia càrrec. Des de llavors –d'això farà tres anys– el carrer de Sant Josep està tallat al trànsit, en una zona de poca mobilitat. Després s'hi van trobar restes arqueològiques. «Algunes del segle XIX i d'altres del segle XX», segons deien. La troballa va paralitzar temporalment les obres, mentre els especialistes, amb l'escarpa i el pinzellet, descobrien els fonaments de cases que els més vells encara recorden, amb la parsimònia habitual que conforma aquests treballs de matèria tan delicada.

Després va venir la suspensió de pagaments d'URAZCA, i les obres quedaren paralitzades definitivament. Clausurades i abandonades. Ara només hi ha un gran forat on creixen les males herbes. Aquells que pretenien cobrar l'aparcament per endavant no sabem amb què comptaven. Però la gestió més desafortunada és la que ha fet l'Ajuntament de Girona. Després dels ajornaments que va patir la reforma del veí Teatre Municipal, amb unes obres que havien de durar dos anys i van durar-ne cinc, havien de prendre precaucions i no embrancar-se amb un nou contracte amb gent desconeguda, sense prendre les precaucions que es poden requerir a un «bon pare de família». Cal suposar que van assenyalar causes de rescissió de la concessió en cas d'abandó de les obres... Sembla que això és d'un prudència elemental.

Llavors: quin és el problema per sortir de l'embull? La regidoria d'Urbanisme opta pel silenci: és poc prodiga en explicacions, i només de tant en tant deixa lliscar una nota dient que «estan a punt» de solucionar-ho. Jutgem pels fets: una obra començada fa tres anys, impedint el trànsit i amb un abandó imperdonable. L'avantatge és que entre nosaltres la gent sol ser pacient i molt ben educada. Compten amb això.