la crònica

Mals temps, també, per a la logística

La logística és ara mateix una de les esperances econòmiques de Catalunya. L'emmagatzematge i distribució de mercaderies cap a Europa, partint de centres logístics repartits al voltant de les grans infraestructures del país, disposa del port de Barcelona com a gran porta d'entrada de la càrrega que ve amb vaixell des del sud-est asiàtic. D'aquí ve que adaptar el corredor ferroviari mediterrani a l'ample europeu sigui un objectiu polític de primer ordre. Això va associat a plataformes intermodals com ara el Logis Empordà, entre el Far i Vilamalla, un d'aquells projectes que sembla que comencen a veure la llum al final d'un túnel de vint anys.

La realitat, però, és tossuda i ara mateix també està girant l'esquena a tota aquesta idea. Ho va explicar ahir Joan Font, director general d'Abertis Logística, en la segona jornada consecutiva que el Cercle d'Infraestructures de Girona dedica a aquest tema. Font va avisar que no volia ser pessimista, «però hem de prendre consciència del que hi ha i treballar per resoldre els problemes». La crisi econòmica ha impactat també en els models de distribució de les mercaderies, que estan derivant cap als models que menys interessen a Catalunya: amb la disminució de la càrrega, les companyies tendeixen a centralitzar els estocs per reduir despeses i controlar-los millor, i fomenten la distribució directa o a través de grans mercats. Això afavoreix els grans centres logístics, com ara els Països Baixos, i va en detriment de l'opció basada en les regions on, aquí sí, Catalunya és geoestratègica. «El país està perdent competitivitat, amb un cost de transport més elevat que Madrid, que és més eficient i hi ha diverses empreses que hi traslladen els seus centres logístics», va raonar Font. La solució, creu, és millorar en la col·laboració entre els organismes públics i les empreses privades, modernitzar les infraestructures viàries i ferroviàries, i apostar per la concentració i l'especialització, en la cerca d'un model propi que atregui les empreses.

Un clar exemple és el del Logis Empordà. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va demanar a Font que Abertis entri en el projecte, i la seva resposta va ser evasiva: «Té incògnites, cal veure què és la intermodalitat que proposa, i entendre bé com es vol desenvolupar el polígon. S'ha de concretar l'ús, perquè la ubicació per si sola no vol dir que hagi de tenir èxit. Abertis hi apostarà si hi veu rendibilitat a llarg termini.» Concretant més, el que haurien de fer les autoritats empresarials gironines, amb el govern català i altres ens com ara el Port de Barcelona, és avançar-se, detectar les necessitats futures del sector i llavors oferir el producte. En tot cas, el moment actual no sembla el més indicat perquè el projecte acabi amb èxit. Lluny de l'optimisme amb què es rep el projecte en determinats àmbits, la conferència va ser una galleda d'aigua freda. O una lliçó de realisme, que també és la manera de reaccionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.