Osona/Ripollès

Osona és la comarca catalana amb més ajuntaments que exerceixen la sobirania fiscal

Deu municipis paguen els impostos a l’ATC, mentre que al Ripollès en són cinc.

  • VÍDEO: 211708

Deu dels 50 ajuntaments d’Osona practiquen la sobirania fiscal, la qual cosa significa que liquiden els impostos a l’Agència Tributària Catalana (ATC) en lloc de fer-ho a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Al Ripollès, en són cinc. Entre totes dues comarques aquest primer semestre del 2015 han aportat més d’un milió i mig d’euros a la hisenda pròpia.

El Brull i Tavèrnoles van ser els primers municipis d’Osona a exercir la sobirania fiscal. Ambdós van pagar l’IRPF a l’ATC el segon trimestre del 2013. Els igualen Ripoll, Planoles i Campdevànol, que van fer efectius els pagaments durant els mateixos mesos d’aquell any. Des d’aleshores i fins ara, s’han sumat a la llista Balenyà, Calldetenes, Molló, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Pere de Torelló, Seva, Torelló i Vic. No obstant això, cada municipi ho ha fet amb les seves particularitats. Balenyà, per exemple, va pagar l’IRPF a l’ATC els darrers mesos del 2013 i els primers sis del 2014, però ara torna a tributar a la hisenda espanyola, perquè el 16 de setembre de l’any passat una sentència del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va anul·lar la seva moció de sobirania fiscal. És una situació semblant a la de Seva, que sense ser per causes legals, ha liquidat el segon trimestre del 2015 a l’AEAT, després d’haver tancat el 2014 fent-ho a Catalunya. Segons la regidora d’Hisenda, Anna Soler, aquesta modificació obeeix “a l’entrada d’un nou secretari, que va informar desfavorablement de l’acord adoptat” per l’antic consistori. No obstant això, aquest municipi tornarà a exercir la sobirania fiscal el tercer trimestre del 2015, ja que el 31 de juliol –en un ple extraordinari– la corporació va renovar el compromís de tributar a l’ATC.

Pel que fa a la tipologia d’impostos, la majoria d’ajuntaments hi ingressen només l’IRPF. Ripoll i Sant Pere de Torelló, però, es desmarquen de la tendència perquè també hi liquiden l’IVA. Ripoll va ser, a més, la primera capital de comarca de Catalunya que va exercir la sobirania fiscal. Ara que fa dos anys que van començar, el regidor d’Hisenda, Josep Maria Creixans, en fa un balanç positiu i també celebra que al conjunt del territori hi hagi una seixantena d’administracions locals que comparteixen la iniciativa. Fent retrospectiva, Creixans recorda l’anècdota que una vegada van duplicar el pagament. “Vàrem liquidar a Espanya per error i, després, a Catalunya, però l’Estat ens va retornar l’import sense cap problema”, explica. Qui també avalua el que ha passat des del 2013 és el seu homòleg a l’Ajuntament de Vic, Toni Serrat. El regidor afirma que “ha anat bé que uns quants comencéssim abans, perquè això ha permès a l’ATC posar-se al dia a poc a poc”. Diu que amb el temps cada vegada ha estat més fàcil liquidar-hi els impostos (ara es pot fer per internet), una millora que afavorirà municipis com Sant Quirze de Besora o Espinelves, que també tenen aprovades mocions de sobirania fiscal.

Llanos de Luna, contra el Ripollès

Ingressar els impostos a l’Agència Tributària Catalana és legal, perquè després aquest òrgan s’encarrega de transferir l’import pertinent a la hisenda espanyola. No obstant això, la delegada del govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, ha denunciat més de cent municipis catalans per exercir la sobirania fiscal o tenir intenció de fer-ho. Entre Osona i el Ripollès acumulen 17 denúncies, que pràcticament han estat totes desestimades. La dels Hostalets de Balenyà és, en principi, l’única que prospera.

El cas del Ripollès és especialment marcat, perquè Llanos de Luna ha obert diligències contra tots els municipis que s’han proposat liquidar a l’ATC, amb una única excepció: Vallfogona. Els contenciosos número 1 i 2 de Girona han anat desestimant o arxivant les denúncies, però per a Molló i Ribes de Freser fins i tot han calgut sentències fermes del Tribunal de Justícia de Catalunya.

Pel que fa a Osona, de les 12 denúncies, set han estat per a ajuntaments que exerceixen la sobirania fiscal, i la resta per a consistoris o ens locals que havien aprovat mocions per posar-la en pràctica, com l’Ajuntament de Perafita o el Consorci del Lluçanès. L’última causa que s’ha desestimat ha estat, aquest agost, la que afectava El Brull, una de les quatre que quedaven per resoldre a la comarca. Segons l’Associació de Municipis per la Independència, continuen a la llista Espinelves, Seva i Tavertet.

Particulars i empreses també poden tributar a Catalunya

A banda de corporacions locals, l’ATC també admet imports de particulars i empreses. El primer semestre del 2015 la hisenda catalana ha rebut més de 700.000 euros provinents d’aquests col·lectius. Igual que els ajuntaments, l’impost que més hi liquiden és l’IRPF. Tot i això, també hi ha prop d’un centenar d’expedients d’IVA.

Per tributar a Catalunya cal presentar la declaració telemàtica de l’impost a l’AEAT, omplir el formulari pertinent al web de l’ATC i fer-ne l’ingrés. Abans era presencial, però ara tot el procés es pot fer a través d’internet.

Més política que economia

Pagar els impostos a l’ATC no deixa de ser una acció simbòlica, almenys en termes pràctics, ja que la hisenda catalana després ha de transferir els ingressos dels impostos a l’AEAT. No obstant això, tots els regidors i alcaldes consultats per EL 9 NOU en destaquen el valor, ja sigui perquè “ensenya com controlar la caixa de l’estat” o perquè “és un pas imprescindible per quan es doni la desconnexió d’Espanya”. És un fet que predominen els motius polítics per damunt dels econòmics, però ajuntaments com el de Torelló o Roda de Ter també esgrimeixen raons de l’estil de “l’incompliment dels pressupostos o l’espoli fiscal”.

L’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, és un dels més contundents. Explica que liquidar a l’ATC és “un primer pas per construir estructures” de país i afegeix que “si la Generalitat acaba pagant a Madrid, ja és problema seu, perquè hauria d’avaluar si fer desobediència”. El consistori de Calldetenes es mou amb els mateixos paràmetres. El regidor d’Hisenda, Benet Illa, es confessa partidari “d’evitar qualsevol contacte amb els estaments de l’Estat, si tenim l’alternativa de liquidar aquí”. L’alcalde del Brull, Ferran Teixidor, n’està igual de convençut. Explica que l’Ajuntament paga a l’ATC perquè “si la Generalitat té aquests diners, un dia més que són aquí”. De la voluntat de garantir les llibertats nacionals també en parla Joan Manso, des de Campdevànol, mentre que el consistori de Pardines fa una referència directa “a estar ben preparats per quan arribi el moment de la desconnexió”. Toni Serrat, regidor d’Hisenda de Vic, tira per la mateixa banda: “El 27 de setembre, si tot va bé, començarà un trencament seriós i aquests dos anys de pràctica hauran anat molt bé.”

Tavèrnoles, Torelló i Roda de Ter, “sense oblidar l’objectiu de la independència”, posen l’accent a la clau de la caixa. “Hem d’aplicar mesures que permetin pal·liar l’espoli fiscal, el dèficit d’inversions públiques i privades, el retard en els pagaments o l’incompliment dels pressupostos que afecten el nostre país”, afirma Cesca Costa, l’alcaldessa en funcions de Roda. Al·ludeix a les mateixes raons la moció amb què Torelló va aprovar exercir la sobirania fiscal, el maig del 2013. El text afirmava que “Catalunya es veu castigada per una asfixia financera, derivada de la politització de les decisions econòmiques preses pel govern de Madrid”.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.