L'aparició de la Mare de Déu omple l'assut d'Agres
La localitat del Comtat rememora aquest fet de l'any 1484, amb una representació protagonitzada per veïns del poble
L'obra recrea la vida a Agres al segle XV, els costums i personatges de l'època amb un espectacular decorat que recrea la vila en un escenari natural
Corria l'any 1484, Agres era una xicoteta localitat de l'interior, dedicada a l'agricultura i depenent del senyor de Cocentaina, Joan Roís de Corella. Així comença el text de l'obra que fa un retrat de la societat de l'època, retratant les penúries de la població i els anhels dels seus habitants.
El treball al camp, el ramat, l'era, el forn són algunes de les estampes que apareixen en una representació que atrau visitants d'arreu el darrer cap de setmana d'agost, any rere any.
Al llarg de l'hora i mitja, aproximadament, que dura l'actuació, diferents personatges van passant per un acurat escenari instal·lat en l'assut del poble sobre les roques, tot recreant les cases i diferents indrets de la localitat.
El públic, al qual només se li demana la voluntat a l'accedir a la zona de la recreació, reconeix fàcilment una estampa clàssica del segle XV dels pobles agricultors i ramaders de l'interior, amb dures condicions de vida i l'anhel d'alguns de millorar, abandonant el poble per a prosperar i d'altres, que destaquen les bondats de viure-hi.
La representació recrea l'aparició de la Mare de Déu a un pastor de la localitat, Gaspar, a finals del mes d'agost del 1484. La imatge havia fugit de l'incendi que havia patit l'església de Santa Maria, a Alacant, per a convertir-se en la Mare de Déu d'Agres.
Aquesta representació es du a terme amb actors del mateix poble, vora cinquanta, que any rere any representen el seu paper, com Gabriel Francés, que des de fa 30 anys cada darrer cap de setmana d'agost, dona vida a Gaspar, el pastor a qui s'apareix.
Durant la representació no falten els retalls costumistes com la filosa -maquina de filar-, el treball a l'era o els balls, amb xirimites i tabals per acompanyar-los.
La música en directe és una constant durant tota l'obra, que compta amb veus en off, gravacions i músics en viu que posen la banda sonora a la representació.
La primera representació del miracle va tenir lloc l'any 1951, amb un text en castellà escrit per un dels frares del convent d'Agres -tancat als anys 60-, el pare Balaguer.
Posteriorment, s'escrigueren al menys dos textos més que mai no van ser representats i no és fins la transició quan Paquita Beneito escriurà un nou text. Aquest serà el que es representa actualment, primer interpretat en castellà, però que poc després va ser traduït al valencià.